Per realitzar aquesta activitat no ha sigut possible accedir a la rúbrica del centre per avaluar la situació de l’EDC. Per tant, s’ha avaluat el centre d’una manera orientativa fent ús de la rúbrica que s’ha facilitat des del curs de competència digital nivell B2.

Primer de tot, es mostra en una taula quins aspectes estan vinculats a les àrees treballades durant el curs de formació.

Tal i com s’ha comentat a l’inici de l’activitat, al no tenir accés a la rúbrica del centre que s’ha avaluat, es comparteix l’enllaç a la rúbrica realitzada, que serà la que s’utilitzarà per duu a terme les següents qüestions.

Rúbrica: https://docs.google.com/spreadsheets/d/1zVUiwEKEZWhW41v5py85TMDTss93TAfOuImjJyYAI48/edit?usp=sharing

Un cop realitzada la rúbrica per saber en quina situació es troba el centre avaluat pel que fa a l’àmbit digital, s’extreu la informació següent:

• Àrea pràctiques de lideratge i governança: donat que no s’ha pogut accedir a la rúbrica realitzada pel centre estudiat, s’extreu que la implementació de les diferents activitats recollides a l’EDC es va realitzant segons el calendari previst i s’avaluen els resultats obtinguts, proposant les activitats previstes pel proper curs, prenent part la comissió digital i l’equip directiu del centre (grau digitalització MITJÀ-ALT).

  La regulació de l’ús dels dispositius digitals està recollida a les NOFC del centre, aplicant-la quotidianament i pràcticament sense produir-se conflictes (grau digitalització ALT).

  Es detecten necessitats de formació digital i s’organitzen i s’avaluen formacions (amb o sense certificació) per millorar la competència d’alguns membres del claustre (grau digitalització MITJÀ-ALT).

• Àrea de pràctiques d’ensenyament i aprenentatge: els docents són competents per crear materials digitals bàsics (documents i presentacions) i materials digitals audiovisuals (grau digitalització ALT i MITJÀ-ALT, respectivament). Cada docent utilitza i gestiona un EVA (moodle o classroom) a les seves assignatures (grau digitalització ALT), així com també són competents a l’hora de cercar, emmagatzemar i adaptar recursos per les seves classes (grau digitalització ALT). A més a més, el claustre, majoritàriament, és capaç d’utilitzar els dispositius digitals de l’aula (grau digitalització MITJÀ-ALT). També s’incorpora la tecnologia digital en les SA, però per reforçar més la competència digital que les competències específiques (grau digitalització MITJÀ-ALT).

  En canvi, només docents puntuals són competents per poder preparar materials per desenvolupar activitats de pensament computacional i/o robòtica (grau digitalització BAIX).

  Pel que fa la inclusió i personalització de l’aprenentatge, la majoria dels docents coneix les possibilitats d’accessibilitat de la tecnologia digital, amb la finalitat que cada alumne aprengui segons les seves possibilitat i ritme, però només alguns docents la utilitzen (grau digitalització MITJÀ-BAIX), ja que prefereixen facilitar dossier adaptats i material complementari en format paper. Relacionat amb els replantejaments metodològics, tot just s’ha començat a implantar en alguns cursos, com classes invertides (flipped classroom), però no està implantat a tots els cursos del centre (grau digitalització MITJÀ-BAIX).

• Àrea de pràctiques d’avaluació: bastants aspectes que es troben a aquesta àrea mostren un grau de digitalització MITJÀ-BAIX, com són l’avaluació inicial (poques o cap assignatura realitzen activitats per saber el nivell competencial previ amb l’ús d’eines digitals), l’avaluació formativa (només la realitzen alguns departaments o assignatures com l’anglès amb els tiquets de sortida digitals, música…), la retroalimentació (sol anar acompanyada d’una qualificació, pocs cops/mai es realitza abans de qualificar) i l’anàlisi de dades d’aprenentatge (només es limita al càlcul de mitjanes de cada tipus d’assoliments, d’alumnat amb retenció i de notes mitjanes.

  Els únics aspectes que és troben al grau de digitalització MITJÀ-ALT i ALT, respectivament, són l’avaluació formativa (ja que la majoria del claustre utilitza instruments amb caràcter formatiu (autoavaluació) i d’avaluació entre iguals (coavaluació) utilitzant rúbriques de les activitats realitzades a través de l’EVA) i l’avaluació sumativa, ja que pràcticament tots els professors utilitzen entorn digitals per registrar i determinar la qualificació de l’alumne/a quan el centre ho requereix.

• Àrea de contingut i currículums: tots els aspectes d’aquesta àrea presenten un grau de digitalització MITJÀ-BAIX, ja que manca o s’ha d’actualitzar la seqüenciació i programació, així com també millorar el seguiment i l’avaluació, ja que des de les diferents assignatures no es treballen de manera equilibrada per assolir totes les competències i el seguiment només es limita a les reunions d’avaluacions trimestrals.

• Àrea de col·laboració i xarxa: els diferents aspectes que formen part d’aquesta àrea mostren un grau de digitalització ALT o MITJÀ-ALT en el cas de la comunicació. Això és així perquè el centre disposa d’un pla d’acollida digital pel professorat, alumnat i famílies. La informació en format digital és de fàcil localització, sempre vetllant per la seva privacitat, ja que cada professor/a es comunica amb la família a través de la plataforma iEduca i entre els professors/es mitjançant el correu i el drive compartit del centre.

  L’aspecte a millorar seria la xarxa (grau digitalització MITJÀ-BAIX), ja que el centre i els docents estan en contacte amb altres centres i/o docents de manera estructurada però utilitzant la tecnologia només per la part organitzativa (correu xtec, entorn cursos digitals odissea…).

• Àrea d’infraestructura i seguretat: dels diferents aspecte que formen aquesta àrea, el centre mostra un grau de digitalització ALT en protecció de dades, ja que vetlla per no difondre dades de les persones que formen part de la comunitat educativa, per exemple, només publicant imatges de l’alumnat que té signat un permís d’ús de drets d’imatge i contingut digital. El centre disposa d’una infraestructura on la majoria d’equipaments funcionen correctament permetent utilitzar correctament les tecnologies digitals en la seva organització i en la didàctica de les assignatures (grau digitalització MITJÀ-ALT).

  En canvi, pel que fa als drets d’autoria s’hauria d’implementar millores ja que només una part del professorat cita l’autoria quan es necessari i no utilitza recursos amb copyright (grau digitalització (MITJÀ-BAIX). Pel que a la seguretat, també s’haurien de millorar el nombre de cops que es revisa la seguretat dels entorns digitals així com també fer auditories internes i externes, ja que generalment només es detecten els principals mals usos dels usuaris i es solucionen (grau digitalització MITJÀ-BAIX).

Un cop analitzada i contextualitzada la rúbrica, s’escolleix els següents aspectes a millorar:

• Creació de material de pensament computacional

• Inclusió i personalització

• Anàlisi de dades

La justificació del per què s’ha escollit aquests tres aspectes es descriu a continuació. S’ha esocllit millorar:

• El grau de digitalització en l’aspecte de creació de material de pensament computacional, ja que les competències d’aquesta àrea generalment recauen als àmbits o àrees més cientificotecnològiques i s’han d’avaluar més de manera transversal amb l’última reforma del currículum, a més a més que dins d’un món tant digitalitzat i el pensament computacional juga un paper molt important i els alumnes han de sortir ben preparats.

• El grau de digitalització en l’aspecte d’inclusió i personalització, ja que en aquest centre es té un alumnat molt divers, amb alumnes provinents d’altres països i, per tant, amb ritmes i necessitats d’aprenentatges molt diferents. Els recursos digitals poden adaptar-se d’una manera més ràpida al ritme i necessitats d’aquests alumnes, tot facilitant l’assoliment de les competències digitals al mateix temps. En canvi, utilitzant només recursos en paper, aquesta segona part no es treballa i també l’adaptabilitat al procés i ritme d’aprenentatge de l’alumne és menys ràpida, així com la seva retroacció.

• El grau de digitalització en l’àrea d’avaluació, més concretament en l’anàlisi de dades, ja que no s’extreu tot el potencial i informació dels resultats obtinguts en l’avaluació formativa i qualificativa a través d’eines digitals, com poden ser els EVA (moodle o drive). La recopilació i posterior tractament d’aquestes dades permeten personalitzar l’aprenentatge, identificant els aspectes concrets on s’han obtingut pitjors resultats i proposant a l’alumne/a activitats per poder millorar en aquestes àrees.

A partir dels aspectes anteriorment descrits que es poden millorar, a continuació es proposen les possibles millores per aconseguir-ho:

• Creació de material de pensament computacional: introduir a les diferents assignatures activitats on es treballin competències específiques a través del pensament computacional, així d’aquesta manera també es treballarà el pensament computacional a altres assignatures que no siguin específicament de l’àmbit científic o tecnològic.

  Alguns exemples d’activitats serien: utilitzar plaques micro:bit per aprendre el pensament computacional i després utilitzar la placa perquè realitzi dictats (Llengües), programar la micro:bit per crear un cronòmetre i un comptador de passos (Educació Física), utilitzar plaques simuladores de teclat (makey makey) per simular sons d’instruments i fer una cançó (Música)…

• Inclusió i personalització dels aprenentatges: introduir, tant als plans de suport individualitzat com a tot l’alumnat, activitats digitals adaptades a les necessitats i ritmes d’aprenentatge de l’alumne/a. Per fer-ho, es podria crear un banc d’activitats i recursos accessible per tot el professorat, de tal manera que cada professor/a pugui tenir una base de recursos i anar incorporant-los i personalitzant-los al seu EVA a cada alumne/a.

  Alguns exemples podrien ser crear itineraris d’aprenentatge digitals (fins que no han assolits uns coneixements no poden anar avançant d’activitats), incloure activitats amb la plataforma H5P, recursos del JClic, etc.

• Anàlisi de dades en l’avaluació: a partir dels resultats obtinguts a l’avaluació formativa i qualificativa que s’extreu de l’EVA, utilitzar el llibre de qualificacions per extreure informació de quins aspectes ha de millorar i quins aspectes obté un bon resultats cada alumne/a. En base a aquesta informació, adaptar les activitats per afavorir l’aprenentatge de l’alumne/a. Si l’EVA/LMS que s’utilitza al centre no permet extreure aquestes dades, es pot vincular fulls de càlcul per extreure-les. A partir d’aquestes dades extretes amb els fulls de càlcul, es poden crear informes visuals i interactius mitjançant recursos com el ClassDojo, d’aquesta manera és pot visualitzar d’una manera més clara els diferents resultats i es poden compartir també amb les famílies.