Tot i que molts docents desconeixen o no tenen els coneixements suficients sobre el DUA (jo inclòs), tots en la mesura de les seves possibilitats intentem planificar les activitats, sigui de forma conscient o inconscient, si tenim alumnes que ho necessiten sempre pensem en l’accés, la participació i l’avenç per assolir els objectius en l’aprenentatge de tot l’alumnat.

El problema doncs, crec que es presenta perquè com que no ho fem d’una forma constant, sistemàtica i amb la formació adequada moltes vegades no som capaços d’entendre la diversitat com la norma i no com l’excepció.

Tot i que cal oferir mesures personalitzades és el currículum el que ha de contemplar i oferir les diferències entre el nostre alumnat, “oferint que presentin opcions que es puguin personalitzar, que permetin a tots els estudiants progressar des d’on ells estan i no des d’on nosaltres imaginem que estan” (1)

Per tal de realitzar aquesta tasca, les noves tecnologies ens obrin una porta i ens mostren un camí on podem trobar infinitats d’eines i recursos que ens ajudin i faciliten enormement la nostra tasca. Faciliten l’accés a la informació amb formats ajustables, ens donen multitud de formes de presentació d’informació, faciliten la comprensió, milloren l’autonomia, la confiança…

Hem de dissenyar entorns d’aprenentatge on desapareguin les barres i la diversitat sigui una eina més que ajudi a millorar els aprenentatges i a ser millors persones.

Cada alumne i cada persona és individual, irrepetible i única, tots tenim unes habilitats i unes capacitats que no estaran mai completes si no ens apropen i ens ajudem els uns als altres.

 

(1) Rose, D.H., Gravel, J.W., & Gordon, D. (2014).Universal design for learning.In L. Florian (Ed.)SAGE handbook of special education, 2nd Ed (pp. 475-491).London:SAGE.doi:http://dx.doi.org/10.4135/9781446282236.n30

 

Vicent Grau