A partir dels sis vectors del curriculum podem dur a terme situacions d’aprenentatge. Per exemple, treballar la Pasqua a través dels canvis que veiem a l’entorn i  treballar els continguts a través d’un Genially interactiu.

Però com podem saber si la nostra situació d’aprenentatge és efectiva i té en compte el curriculum actual i els vectors que l’inclouen?  Per a la seva anàlisi trobem un seguit d’indicadors que podem observar si es compleixen o no, els quals són:

1- El punt de partida és un context concret en què es poden trobar els alumnes que pot ser de la realitat actual, passada o previsible de futur. 

2- Parteix d’una pregunta, un dilema, un problema per al qual cal intervenir o al qual donar resposta. 

3-En el seu desenvolupament s’han tingut en compte els sis vectors del currículum.

4-Els continguts es treballen de manera integrada, no fragmentada, i es relacionen 

amb contextos reals o problemes quotidians (vinculats als vectors). Parteix dels interessos dels alumnes o els té en compte. 

5-S’han compartit els objectius (i els criteris d’avaluació) de la situació d’aprenentatge (què ens proposem/què volem aconseguir?) amb els alumnes.

6-Hi ha una seqüència lògica que respon al cicle d’aprenentatge: Idees prèvies (activitats inicials), nous sabers (activitats de desenvolupament), estructuració de coneixements i aplicació. 

7-Durant el procés d’ensenyament i aprenentatge es fan més preguntes que no pas es donen respostes durant el procés. Hi ha indagació i recerca (s’aprofita la curiositat innata dels alumnes). 

8-Planteja situacions sense una única solució. Això provoca dilemes, controvèrsies, que fomenten la discussió entre alumnes. 

9-Hi ha tasques de complexitat cognitiva variada. No es tracta només de recordar coneixements i d’aplicar-los, sinó de raonar, d’avaluar, crear… 

10-Es combina el treball cooperatiu amb una part de recerca i de reflexió individual.

11-Fomenta l’autonomia de l’alumnat i que l’alumne sigui protagonista dels seus aprenentatges.

12- El mestre acompanya, proposa, regula, pregunta, introdueix els sabers
quan són necessaris.

13- Es fomenta la metacognició, l’aprendre a aprendre, l’autoregulació. Es té en
compte el procés i no només el resultat final (avaluació com a regulació de
l’aprenentatge).

14- S’utilitzen els recursos digitals, entre d’altres, com a instruments que
estimulen la curiositat i la creativitat en l’alumnat.

15- Es respecten els diferents ritmes de treball de l’alumnat i es vetlla perquè
cada alumne doni el màxim que pugui dins les seves possibilitats.

16- Es desenvolupen, s’han tingut en compte, les 4 competències tranversals.

17- Es preveu l’ús d’estratègies per ajudar l’alumnat a identificar el que ha après i per comprendre les raons de les seves dificultats. (avaluació=funció reguladora).

18- S’utilitza la conversa per generar noves idees, preguntes i hipòtesis, organitzar informacions…(s’interpel·la l’alumnat).

19- En finalitzar, es fan servir dinàmiques o instruments perquè els alumnes
verbalitzin què han après, identifiquin en què han de millorar i es faciliten eines i
recursos (i feedback) per aconseguir-ho.

La situació d’aprenentatge ha d’incloure gairebé tots aquests indicadors perquè aquesta sigui inclusiva, efectiva, tingui en compte els vectors del curriculum, i permeti a l’alumnat ser autònoms, protagonistes del seu aprenentatge i avançar en el coneixement de les eines digitals. Si ens trobem en etapes educatives com l’educació infantil, es possible que no es compleixin tots els indicadors al màxim grau.

Tenint en compte aquestes indicacions, la situació d’aprenentatge que vam realitzar la sessió anterior hi ha diferents indicadors que no són reflectits a la nostra proposta,i  per aquest motiu, hem hagut de realitzar petites modificacions per plantejar una bona situació d’aprenentatge.