– A vegades em pregunto si estarà Catalunya ben situada, pel que fa al món educatiu de les tecnologies de la informació i la comunicació i l’aplicació de recursos educatius a les aules.
Fa mesos, vaig llegir a un informe que al Regne Unit, el 80% dels continguts es treballen mitjançant la utilització de recursos digitals a les aules. A Catalunya, en canvi, no hi ha dades globals a causa d’una implantació parcial i irregular, doncs; al final de l’últim tripartit es va engegar el programa de digitalització “1×1”, que el govern de CiU va reconvertir en “l’Educat 2.0” i que, a causa de les retallades, ha quedat en un pla secundari, deixant de banda gran part del s objectius plantejats.
Des de el meu punt de vista, les nostres escoles continuen sent bàsicament de llapis, i paper i penso que encara portem un retard i una desorientació notables .
D’una banda, crec que ni els professors no estem suficientment preparats, ni hi ha les eines i infraestructures necessàries a disposició dels centres educatius.
D’altra banda, podem veure que les famílies tampoc no saben quin és el model a seguir amb els fills en aquest terreny: per on començar,…..se n’ha d’incentivar l’ús?,…. s’ha de frenar-ne?
Com a conseqüència d’això, tenim uns estudiants que tot i ser considerats com a “nadius digitals” i tenir un fàcil accés a Internet a casa i al carrer, no poden gaudir dels beneficis d’una completa educació digitalitzada a les aules en ple segle XXI. Ens queda encara, dons, una llarg lluita per davant.
Este obra cuyo autor es Jesús M M está bajo una licencia de Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons.
Deixa un comentari