La Fàtima Gómez, companya de l’Institut Sabadell, em va parlar d’un docent de matemàtiques de l’Institut Vallès, que estava a punt de jubilar-se i que li semblava un tipus molt interessant. Les seves classes eren molt dinàmiques i els alumnes estaven força contents amb ell, el que ja diu molt d’un docent d’una de les matèries menys populars, per dir-ho d’alguna manera.

El docent es diu Miquel Albertí i vaig tenir el privilegi de poder fer-li una entrevista en profunditat on es resumeixen part de la seva manera de fer, i, de retruc, gravar-lo a classe.

Primer de tot, alguns apunts biogràfics sorprenents sobre el Miquel. La seva tesi doctoral és sobre l’ús de la geometria dels artesans toraja d’Indonèsia. Com et quedes?

Però com fa classe? Fuig de la classe magistral i busca la implicació de l’alumne mitjançant diàlegs creuats:

I com planteja les activitats d’aprenentatge? Intenta sempre vincular-les a la realitat dels alumnes. A primer d’ESO, cal evitar les abstraccions, ja que és frustrant per a molts dels alumnes. Miquel crea activitats a partir de fets que l’alumne pot entendre bé, com per exemple, el simple fet de caminar:

Pel Miquel és molt important integrar les matemàtiques amb altres àmbits, amb altres matèries i coneixements. Que els alumnes entenguin que les matemàtiques estan a tot arreu. Busca connexions amb la literatura, amb la música, amb la fotografia, etc.

Respecte a les tecnologies digitals a l’aula, el Miquel ho té clar: Sí.

I com avalua en Miquel? Fa exàmens?

A l’entrevista s’intueix la gran capacitat narrativa del Miquel, però a classe aconsegueix captar l’atenció i l’interès dels alumnes d’una manera, com diria ell, extraordinària.

Moltes gràcies, Miquel. Ja t’ho vaig dir, tant de bo hagués tingut un professor de matemàtiques com tu.

P.D: Moltes gràcies a la productora El Cocu i en especial al Marc Riera. La bona qualitat d’imatge de l’entrevista és mèrit d’ells. L’aspecte brut, caòtic, com de 16 mm dels fragments de classe és culpa meva… però és que soc molt fan de High School del Frederick Wiseman.