Des del meu punt de vista i des d’una perspectiva en l’era digital i la influència d’aquesta, cada cop més “som els que la gent troba per la xarxa en relació a nosaltres”. Continuem convivint socialment i interaccionem a nivell real, tanmateix, cada cop més agafen rellevància les interaccions digitals i les infinites possibilitats que ofereixen.

L’etapa post-pandèmia en la qual ens trobem ha fet que estiguem en una realitat, accelerada per l´ús que vam fer de les TIC durant la pandèmia, que difícilment podíem imaginar. És per aquest motiu (i molts altres), que molts hem decidit que havíem d’afrontar i INformar-nos sobre l’ús de recursos educatius digitals i com aquests poden esdevenir interessants i significatius per les situacions d’aprenentatge que volem treballar amb els nostres alumnes.

Alguns cops, és pot donar la situació que de forma molt ràpida i senzilla puguin accedir a conèixer alguns aspectes sobre nosaltres i amb la simple cerca per la xarxa accedeixin a informació personal/professional.

Ens podem preguntar, com i que voleu que puguin saber sobre nosaltres?

Convé que la nostra identitat digital sigui amable i educada, respectant les formes de comunicació en funció dels contextos (netiqueta), ja què poden ser punt de partida de connexions digitals amb altres membres de la comunitat que podem compartir interessos o inquietuds.

La nostra identitat digital s’ha començat a construir des de fa molt temps, inclús sense ser-ne conscients, hem anat deixant petjades que en algun moment hauríem de poder controlar i gestionar, ja què aquestes poden condicionar percepcions i consolidant idees sobre nosaltres.  La nostra identitat no només té una perspectiva en passat, sinó, que actualment, a mesura que utilitzem de forma més intensa l’ús de les xarxes i les TIC, incrementem potencialment aquest rastre pel quan ens anem identificant.

Per una banda, un dels aspectes que porto temps donant-li voltes i analitzant, lligat a la identitat digital, és el posicionament familiar que hem adoptat en relació a la publicació d’informació personal/familiar, amb la finalitat d’intentar no exposar als menors de casa (8@ i 10@). Considero molt important intentar “protegir” la meva vida personal/familiar de l’entorn digital, intentant reservar aquest espai només per l’àmbit professional.

Per altra banda, tal com indica un dels textos proposats, la reputació digital, tot i no tenir un control personal sobre ella, m’agradaria que és bases en la informació que és pugui cercar en l’àmbit  professional i que aquesta no estigués condicionada a aspectes de caire personal.

La seguretat a la xarxa, tot i que hi ha molts recursos dedicats a aquesta finalitat, cada cop és més difícil de tenir-la sota uns nivells òptims. Podem tenir el màxim de precaucions pel que fa a seguretat en la gestió dels accessos i contrasenyes, plataformes on sol·liciten dades personals, llocs webs insegurs, correus brossa, etc. És per tots aquests motius, que ens hauríem de tenir en ment una mecanismes de protecció davant la “inseguretat permanent” a la xarxa, tan a nivell particular/professional, com pels nostres alumnes.

Cal recordar que sovint treballem amb alumnat menor d’edat i malgrat les nostres intencionalitat educatives tenen finalitats formatives, preservar la seva imatge/identitat és una coresponsabilitats i un deure que hem de tenir present en tot moment.

Particularment intento fer un ús de la tecnologia digital en entorns virtuals d’aprenentatge (EVA) protegits, utilitzant programari i recursos facilitats pel centre; on els alumnes (usuaris) disposen de credencials unipersonals d’accés i on és vetlla en tot moment perquè en facin un ús adequat i responsable. Paral·lelament, considero clau, el respecte i els drets d’imatge de cadascun d’ells/es.

Des del meu punt de vista, les tecnologies digitals tenen molts aspectes positius, ja què a través del seu ús, podem personalitzar l’aprenentatge i adaptar-nos als diferents ritmes d’aprenentatge dels joves. Ens permet potenciar els aspectes positius de l’aprenentatge col·laboratiu i flexibilitzar l’aprenentatge d’alguns alumnes (per exemple els que estan cursant estudis en modalitat semi-presencial). Al mateix temps, un aspectes que sovint ens pot arribar a preocupar en la gestió del temps a l’aula és l’avaluació, algunes eines digitals ens permeten implementar feedbacks en aquest aspecte i optimitzar el temps, adaptant-nos a les necessitats de progrés de cadascun dels nostres alumnes.