Benvolguts/des,

Després de llegir les aportacions realitzades a l’espai de “Debat” de l’Entorn Virtual d’Aprenentatge, on és plantejaven tres fils diferenciats, hem decantat les nostres aportacions entre les eines digitals i/o canals de comunicació, en conseqüència fa reflexionar que treballem i cerquem les possibilitats que ens ofereixen certes eines per treballar seqüències d’aprenentatge lligades als continguts que volem treballar amb els nostres alumnes. Al mateix temps, donem rellevància a recursos o eines de comunicació, destacant la importància, que cada cop més, donem a la comunicació amb les famílies i/o equips docents.

Durant el debat, per una banda, hem destacat la importància d’actualitzar-nos en eines digitals per tal d’aportar un extra a les nostres classes i fer-les quelcom més atractives i motivadores, digitalitza-les en certa manera i apropant-les cap a entorns cada cop més quotidians pels joves. Tanmateix, tot i compartir aquesta tendència, sovint, el temps d’aprenentatge de les eines, si volem exprimir les seves possibilitats i cercar resultats/aprenentatges més profunds està renyit amb el que tenim (burocràcia administrativa intercentre, duplicitats i redundància en certa documentació, reunions amb resultats estèrils, etc.). A més, hem de considerar, que els recursos és renoven i/o actualitzen a una velocitat impossible de gestionar. Els docents que estem a les etapes de Formació Professional, sovint, tenim dificultats en l’actualització tècnica i alguns alumnes durant la FCT (Formació als Centres de Treball), ens reforcen aquesta percepció que ja tenim, d’alguna forma, hauríem de vetllar per aproximar o reduir els espais entre centre educatiu i món laboral.

Per altra banda, molts de nosaltres hem ressaltat propostes de comunicació entre tutors/docents i famílies, considerant essencial la gestió d’aquestes comunicacions i fent que siguin més àgils i efectives, optimitzant el temps per aquestes gestions. Nosaltres veiem necessària aquesta gestió a través d’eines (que ja ens trobem instaurades al centre quan arribem o que podem aportar per la millora de les que ja hi ha establertes), però, les famílies tenen la mateixa necessitat de què sigui a través d’aquestes plataformes? O són contràries al canvi i preferirien un contacte més humà i proper? Com a mínim hi hauríem de flexionar i donar-li un tomb, potser no és un tema per veure des dels extrems i hem de treballar per buscar un equilibri on tothom és pugui posicionar en l’espai i ús que és trobi més còmode.

Si fem un recorregut des de les etapes més primerenques, cada cop més, és posen en qüestió la implementació de les TIC i és valora que en certa manera hi ha una sobreexposició a aquestes, fent que la gestió d’aquestes hagi d’estar controlada per evitar efectes negatius en l’evolució dels nens/es. Quan ja estem immersos en etapes d’educació post-obligatòria, hi ha certs hàbits instaurats de forma molt sòlida i fer un pas endarrere resulta si més no complicat, per tant, esdevé clau realitzar un ús pedagògic al més optimitzat possible.

En conclusió, les eines i recursos digitals han vingut per quedar-se, i crec, que amb un creixement exponencial que no sé fins a quin punt podem arribar a imaginar, tanmateix, a nivell professional ens hem de posicionar davant aquestes, fent una reflexió profunda de com les volem implementar a l’aula i quin ús en volem fer d’una forma sostenible i saludable.

Cordialment.

Jordi Perelló Balcells