Gairebé acabant la situació d’aprenentatge que ens ha permès estudiar les capes de la hidrosfera i atmosfera terrestre a primer d’ESO, se’ns va colar una abella a l’aula. Observant la reacció general dels alumnes (por, fàstic, neguit,..), els vaig plantejar la pregunta: què passaria si les féssim desaparèixer? i per les respostes vaig considerar que no tenien molt clara la gran importància d’aquests insectes en els ecosistemes. Aquesta situació m’ha permet plantejar-me un nou  repte de partida per redissenyar i millorar amb els continguts del curs la propera situació d’aprenentatge que tenia programada.  

Tenint clar els objectius d’aprenentatge que volia considerar en l’SA, he realitzat una cerca d’informació sobre situacions d’aprenentatge que abordessin objectius similars basant-me en els criteris claus per a fer una bona cerca i selecció dels continguts digitals proporcionats pel curs:

–  Primer he determinat els objectius de la cerca: quina informació necessito, finalitat,.. 

– Com a estratègies de recerca he triat un cercador genèric (Google) i he seleccionat les paraules clau que em permetin una cerca més ajustada a la informació a cercar.

– He seleccionat els continguts valorant  aspectes com l’autoria, la fiabilitat, la vigència, la qualitat o la idoneïtat amb relació als objectius d’aprenentatge que em plantejava. Finalment he seleccionat els següents recursos educatius: SOS polinizadores: material didàctic editat pel CESIC (2018) i el projecte Investigando la biodiversidad de Cedec- Intef

A partir d’un context proper i  tenint en compte algunes activitats de les seqüències didàctiques plantejades en el recursos trobats, he realitzat el disseny de la situació d’aprenentatge : Què passaria si desapareixen les abelles? pensada per portar a terme a Biologia i Geologia de 1er d’ESO. 

Els aspectes que he intentat millorar respecte als recursos trobats són els següents:

• Plantejar un repte que partís d’un context proper: podríem viure sense abelles? que ens passaria si no existissin? 

• Potenciar l’ús de les tecnologies digitals ja que són molts els avantatges que suposen en el procés d’ensenyament i aprenentatge. 

Les tecnologies digitals  s’han utilitzat principalment amb les següents finalitats:

• Desenvolupar el pensament crític: Plataforma Pollinator Park: eina online de realitat virtual que permet a l’alumnat experimentar i explorar una situació del futur on s’han extingit els pol·linitzadors d’una forma més  immersiva. Això pot fer que l’aprenentatge sigui més atractiu i emocionant.
• Col·laboració amb projectes de ciència ciutadana: Natusfera 
• Observació, identificació i classificació d’espècies a partir d’aplicacions mòbils:   Picture the insect, Seek the i-Naturalist
• Materials didàctics alternatius: Recursos online de disseny de jocs, claus dicotòmiques (Visme, Creately) 
• Cerca d’informació: ordinadors i dispositius mòbils amb connexió a internet
• Presentació de continguts: Creació de vídeos, infografies (Canva, Genially, Prezi..), pòsters col·laboratius (Padlet)
• Agilitzar i millorar la comunicació i col·laboració: a través de Google Classroom, correu corporatiu, Google Sites,..
• Seguiment del procés d’ensenyament- aprenentatge (Avaluació reguladora i sumativa) a partir de la creació d’un Sites de Google on l’alumnat disposarà de les evidències d’aprenentatge realitzat durant l’SA i podrà regular el seu aprenentatge a partir de la creació d’un diari on reflexionar sobre el procés.