He fet la primera tasca possible del mòdul 5 i l’he posada en pràctica amb en Dylan, un alumne de 1r ESO. Aquest noi té diferents diagnòstics que fan que tingui un ritme d’aprenentatge molt lent. En la matèria de matemàtiques (que és la que jo imparteixo) té un nivell de 3r o 4t de primària.

En una de les tres hores setmanals de les que disposo, una companya, la Laia, el treu de l’aula i ell pot treballar les matemàtiques d’una manera personalitzada. En les altres dues hores no disposem de recursos i el noi fa feina adaptada que intento supervisar-li però amb unes condicions gens adients, ja que he d’estar fent la classe per a la resta del grup que, a més, és molt mogut.

L’objectiu que la Laia i jo ens vam proposar per aquest alumne en aquest curs, quant a l’assignatura de matemàtiques, va ser la consolidació de les operacions bàsiques (suma, resta, taules de multiplicar i divisió) i treballar amb nocions de geometria (formes i propietats senzilles).

És per això que en aquesta activitat vaig buscar material a Internet orientat a aquests continguts per treballar amb ell. Coneixia l’existència de videojocs senzills on les operacions matemàtiques bàsiques eren les protagonistes, així com jocs amb quadrats, triangles i cercles. Havia fet alguna sessió amb aquests tipus de recursos telemàtics anys enrere, quan vaig tenir unes hores setmanals amb quatre alumnes de 3r ESO amb dificultats d’aprenentatge. Com esperava, vaig trobar molts videojocs didàctics amb aquesta temàtica però vaig voler fer una selecció una mica acurada, amb jocs que treballessin aspectes diferents i que no tinguessin el mateix nivell de dificultat. Enumero els enllaços de la meva tria final i una breu explicació de cadascun:

https://poki.com/es/g/arithmetica

https://www.cokitos.com/laberinto-de-sumas-y-restas/

Els dos primers són molt senzills i volen trencar el gel i servir d’”escalfament”. Consisteixen en preguntes de tipus test sobre operacions (el primer amb sumes i restes i el segon sobre multiplicacions i divisions).

https://www.cokitos.com/math-genius-2-calculo-mental-resultado/

El tercer és un joc on en una graella quadrada has d’anar creant un camí laberíntic tot seleccionant caselles que sumin sempre una mateixa quantitat establerta (per exemple 17 = 11 + 6 = 8 + 9= 10 + 7=…)

https://www.cokitos.com/multiplicaciones-con-meteoritos/

El quart joc consisteix en una nau espacial que ha d’anar defensant-se de meteorits que se li van llençant a sobre amb el risc d’acabar amb ella. Donada una operació matemàtica, cada roca té una resposta i l’amenaça desapareix quan la nau dispara a la que té la resposta correcta.

https://www.cokitos.com/atravesar-la-pared/

https://www.cokitos.com/cuerpos-geometricos-3d/

Els darrers dos jocs tenen la geometria com a protagonista i també hi ha un component de treballar l’orientació en tres dimensions i els reflexos. La idea en els dos és molt semblant: es tracta d’encabir un quadrat, un cercle o un triangle en el forat on encaixin tenint en compte el factor temps. Un dels dos jocs requereix més concentració i té més dificultat que l’altre.

La meva impressió i el meu anàlisis després d’implementar l’activitat és molt positiva:

• El treballar les matemàtiques en un context de videojoc va fer que l’alumne tingués una motivació molt alta i sense decaure durant l’hora que va durar la classe.

Quan  ell (o qualsevol alumne) s’equivoca en un càlcul o exercici fet a la llibreta, no té un especial interès en saber la resposta correcta. Quan corregir l’errada pot comportar passar al següent nivell del videojoc la cosa canvia. De fet, quan tocava canviar de joc, el Dylan ens demanava una mica més de temps per completar l’objectiu de l’anterior. La Laia i jo li vam haver de dir en més d’una ocasió que faria la mateixa sessió un altre dia sense tanta limitació de temps.

• Vaig veure que el noi tenia molta més concentració que la mostrada en una classe de matemàtiques ordinària i això es va traduir en un nombre més elevat d’èxits en les seves respostes. També vaig notar que estava més receptiu a les orientacions que li donàvem la Laia i jo per millorar els seus resultat que quan està a l’aula.

• El Dylan va mostrar més dificultat per entendre les mecàniques dels jocs del que m’esperava, potser per les ganes de començar a jugar el més abans possible o pels nervis o la il·lusió que li estava fent la realització d’aquesta activitat.

• El tercer joc (l’ esmentat sobre un laberint) era el que requeria més temps per aconseguir l’objectiu (trobar la sortida) i una mica més d’estratègia. Vaig observar que el Dylan va requerir més ajuda per part dels dos adults que en la resta i va ser l’únic joc que se li va fer llarg.

Com a conclusió, va ser una de les classes de matemàtiques més productives del curs pel Dylan i sense dubte, de les que ha gaudit més. Pel meu parer, la introducció del context del joc i l’entorn digital és la clau per entendre el bon resultat de l’activitat i també marca la diferencia el treballar uns mateixos continguts fent servir sis recursos diferents en una hora. Això va dotar la sessió d’un dinamisme i d’una agilitat que no té una sessió ordinària a l’aula.