Em les meves reflexions d’aquest mòdul, m’agradaria centrar-me, en el model de transformació de l’educació amb l’ús de la tecnologia digital anomenat SAMR.
Sovint, els professionals de l’educació som conscients que estem a anys lluny del que seria desitjable en l’ús de la tecnologia i educació de l’àmbit digital en els centres educatius. Sovint, també, dirigim la culpa al maquinàri informàtic, als dispositius electrònics…vells o inexistents dels quals disposem als centres,… potser si que tenim una mica de raó però també opino que a part de les eines de les quals disposem també ens fa una mica de por tot això del camp tecnològic, ho veiem com quelcom difícil d’apropar-se, potser massa complicat.
Rubén Puentedura, amb el seu model (SAMR) ens ajuda a relaxar-nos, ens marca i guia el camí,pas a pas, començant per les tasques més fàcils i gens complicades per les quals podem començar.
Pràcticament tots els centres poden portar a terme la fase I que ell mateix proposa, la fase de millora o realçament.En aquesta fase, els centres poden intentar substituir algun element emprat dins les programacions didàctiques per un altre tecnològic que afavoreixi o aporti “un plus” en les diferents seqüències didàctiques i poc a poc anar augmentant el seu ús.D’aquesta manera ens mostra que no cal fer un canvi immediat,brusc.No cal omplir el got de cop, sinó poc a poc mitjançant unes fases, uns passos potser més lents però ben meditats.
Deixa un comentari