Programar a l’escola s’ha convertit en una tasca complexa i un repte per al professorat.

Però, com tot, cal tenir clar que la pràctica i tenir uns objectius (pocs) ben clars, conduiran la tasca d’enseyament en èxit o fracàs.

El primer repte que em trobo quan em plantejo una tasca docent, és que les activitats que vull proposar a l’alumnat responguina una sèrie de característiques per identificar si són potenciadores d’una aprenentatge autènctic, i que regeixen els principis del Disseny universal d’Aprenentge.

• Què vull que l’alumnat aprengui? Un cop detecto una necessitat d’aprenentatge, passo a la següent pregunta.
• Com vull que ho aprengui? I aquí és on em plantejo tota una pluja d’idees per anar concretant quines són les activitats que poden ser més idònies contestants les següents línies de treball.

Per tal que l’aprenentatge dels meus alumnes sigui competencial cal que les activitats proposades siguin:

• transferibles, que es puguin utilitzar en diferents situacions o contextos.
• significatives i permanents, que perdurin i no s’oblidin de seguida.
• productives, no poden ser activitats reproductives i repetitives, sinó que l’alumne ha de poder crear el seu propi producte ùnic i diferent.
• funcionals, puguin respondre a problemes de la vida quotidiana.

Aquestes característiques són claus a l’hora de valorar si la meva proposta educativa serà d’exit i fomentarà un aprenentatge competencial.

El segon repte

• Quan planifico les activitats, penso en l’accés, la participació i l’avenç per assolir els objectius en l’aprenentatge de tot l’alumnat.
• Les activitats han de promoure la pràctica en grups heterogenis principalment (procuro defugir d’activitats individualistes sempre que puc), que s’apropin a contextos reals i de la vida quotidiana i que promoguin l’ús de les noves tecnologies.

Per tal d’anar concretant la tipologia d’activitats d’ensenyament utilitzo la Taxonomia de Bloom revisada pel doctor Andrew Churches, on va incloure les eines del món digital que possibiliten el desenvolupament de les habilitats recordar,  comprendre, aplicar, analizar, evaluar i crear.

Cal tenir en compte que l’ús de les TIC fomenta les pràctiques inclusives, són motivadores i inclouen maneres diferents d’accès a la informació i també de representació d’aquesta.

http://eduteka.icesi.edu.co/articulos/TaxonomiaBloomDigital

El tercer repte és identificar l’eficiència de l’ús de les TIC en la proposta didàctica.

És aquí on segueixo el model SAMR per integrar les TIC en el procés educatiu i generar ambients d’aprenentatge enriquits amb ús intencionat de les noves tecnologies.

http://eduteka.icesi.edu.co/articulos/samr

Com he dit al principi, la tasca docent és un repte, una tasca que cal plantejar-se amb molta consciència, amb intenció i un raonament profund. Només d’aquesta manera anirem realment en el camí correcte per crear una aprenentatge autèntic i real, una escola per a tots i un projecte per a cadascú.

Llicència imatge article