1. Aspectes treballats durant la formació

Els aspectes principals que s’han treballat i la seva relació amb l’EDC de l’institut Joan Oró són:

• Compromís Professional Digital: L’ED del Joan Oró busca “crear una cultura tecnològica sòlida que enforteixi les competències de tota la comunitat educativa”. Aquest compromís professional dels docents és fonamental per assolir la visió i els objectius de l’ED, ja que són els encarregats d’implementar les estratègies en l’aula i en la gestió diària.
• Comunicació Organitzativa Digital: L’ED destaca la “Comunicació Digital: Ús d’eines específiques per fomentar una comunicació fluida entre famílies, alumnes i professors”. La formació contribueix directament a millorar aquesta fluïdesa i eficiència, un objectiu clau de l’ED.
• Participació, Coordinació i Col·laboració Professional Digital: L’ED promou la “Cohesió comunitària: La digitalització fomenta la col·laboració i la participació activa de tots els membres del centre”. Aquest aspecte de la formació dóna eines concretes al professorat per treballar en línia i millorar aquesta cohesió i participació.
• Pràctica Reflexiva amb Eines Digitals: L’ED inclou l’etapa d'”Avaluació: Mesura de l’eficàcia de les accions mitjançant dades objectives” i “Ajustaments”. La pràctica reflexiva docent, potenciada per eines digitals, és essencial per a l’avaluació contínua i l’ajustament de les estratègies pedagògiques digitals proposades per l’ED.
• Desenvolupament Professional Digital Continu (DPC): Un dels objectius fonamentals de l’ED és la “Formació contínua: Capacitar el professorat per aprofitar les eines digitals com a recursos educatius clau”. La formació en DPC dota els docents de les estratègies per complir aquest objectiu a llarg termini.
• Protecció de Dades, Privacitat, Seguretat i Benestar Digital: L’ED fa èmfasi en la “Competència Digital: Desenvolupament d’habilitats en seguretat en línia” i el “Pla d’Acollida Digital: Difusió de normatives per a un ús responsable i segur de la tecnologia”. Aquesta formació és bàsica per garantir un entorn digital segur i responsable al centre.
• Disseny d’Activitats de Pensament Computacional i Robòtica: L’ED promou la “Innovació educativa: Crear entorns d’aprenentatge que integrin tecnologia per fer-los més dinàmics i efectius” i la “Preparació per al futur: L’alumnat adquireix les competències digitals necessàries per al món laboral i acadèmic”. El pensament computacional és una competència clau per al segle XXI, i la formació dota els docents d’eines per integrar-la en les seves aules.

 2. Rúbrica de valoració aproximada del grau de digitalització del vostre centre

https://docs.google.com/spreadsheets/d/1gSjrp69eNhiR_H3-h5S_Rey93l6QxDDYAocdh7AlfaU/edit?usp=sharing

3. Aspectes a millorar

• Potenciar la creació i integració de material de pensament computacional i robòtica:  L’ED del Joan Oró aposta per la innovació educativa i per crear entorns d’aprenentatge que integrin tecnologia per fer-los més dinàmics i efectius. En aquest context, el pensament computacional no és només una habilitat tècnica, sinó una competència transversal que desenvolupa la lògica, la resolució de problemes, la creativitat i el raonament algorítmic. La seva implementació generalitzada a través de la creació de materials específics sol ser un punt on la majoria dels centres poden aprofundir. Tot i haver-hi docents competents, no hi ha una producció massiva de materials en aquest camp per part de la gran majoria del claustre. Integrar la robòtica i la programació en diferents àrees del currículum, no només en assignatures tècniques, ofereix experiències d’aprenentatge molt més riques i connectades amb els reptes del segle XXI.
• Optimitzar i personalitzar l’acolliment digital i la comunicació organitzativa: L’ED estableix un pla d’acollida digital i busca una comunicació fluida com a fonaments per a la cohesió comunitària i l’eficàcia organitzativa.  No obstant això, la mera existència de canals o d’un pla no garanteix la seva màxima eficiència i efectivitat. És habitual que, tot i tenir les eines, la comunicació interna pugui patir de sobrecàrrega d’informació, manca de claredat en els canals o dificultats d’accés per a alguns usuaris (especialment famílies o personal de nova incorporació). No es pot evidenciar si l’acolliment és avaluat periòdicament a partir de l’opinió de tots els col·lectius i si la comunicació és realment fluïda i eficient amb tota la comunitat educativa. Una optimització en aquests aspectes permetria no només millorar la gestió, sinó també potenciar el sentiment de pertinença i facilitar una integració digital efectiva de tots els membres del centre, des dels alumnes fins al nou professorat o les famílies.

4. Contextualització

Jo crec fermament que l’Institut Joan Oró, amb la seva sòlida Estratègia Digital  (ED), ja ha establert una base molt ferma per a la digitalització. Penso que el centre ha anat més enllà de la simple integració tecnològica, amb un compromís clar per construir una autèntica cultura tecnològica sòlida. Aquesta orientació estratègica, al meu entendre, ens proporciona un marc excel·lent per aprofundir i refinar encara més la qualitat de la digitalització al centre. En aquest context, la selecció dels aspectes de millora que proposo no s’origina d’una percepció de deficiència, sinó, al contrari, de la identificació d’oportunitats molt clares per generar un impacte i un valor afegit significatius. La meva intenció és utilitzar l’ED i els coneixements que he adquirit durant la formació. La priorització en el centre tendria que ser que potenciar el pensament computacional i d’optimitzar l’acolliment i la comunicació digital ja que segons la meva visió, té la seva capacitat de transformar directament l’experiència educativa i la gestió del centre.

5. Propostes de millora

El pensament computacional, que la formació ha introduït mitjançant exemples pràctics i que jo considero essencial, és fonamental no només per la innovació educativa i la creació d’entorns d’aprenentatge dinàmics, sinó, sobretot, per a la preparació de l’alumnat per al futur. Proporciona als estudiants habilitats crucials com la lògica, la resolució de problemes i la creativitat que transcendeixen l’àmbit purament tecnològic. Crec que la integració de la robòtica i la programació en diverses àrees curriculars enriquirà notablement l’aprenentatge i el connectarà de manera més efectiva amb els desafiaments contemporanis.

D’altra banda, considero que l’optimització de l’Acolliment Digital i la Comunicació organitzativa són aspectes vitals. Tot i que el centre disposa d’un pla d’acollida i d’eines de comunicació, la meva experiència em diu que sempre hi ha marge de millora en la claredat, la gestió de la informació i l’accessibilitat per a tots els membres de la comunitat educativa (especialment famílies o personal de nova incorporació). Al meu parer, unes comunicacions més eficients i un acolliment digital robust no només milloren la gestió, sinó que fomenten un sentiment de pertinença més fort i faciliten una integració digital efectiva per a tothom.

En definitiva, vull subratllar que aquestes millores que proposo no representen, segons el meu punt de vista, un punt de partida des de zero, sinó una progressió lògica i necessària per maximitzar l’impacte i la qualitat de la digitalització que ja ha estat iniciada amb èxit.