Jo considero  el Disseny Universal per a l’Aprenentatge (DUA) com  un model d’ensenyament que té en compte la diversitat de l’alumnat i que té com a objectiu principal aconseguir una inclusió efectiva, minimitzant  les barreres físiques, sensorials, cognitives i culturals que poguessin existir a l’aula.

Tenint en compte  això els seus  principis per desenvolupar-lo hem de  crear un currículum que proporcioni  a tots els estudiants igualtat d‟oportunitats per aprendre .La base teòrica que sustenta aquest disseny recull els darrers avenços en tecnologies, investigació educativa i educació sensorial. Els tres principis que el sostenen   jo els entenc de la següent manera:

Principi I: proveir múltiples mitjans de representació (el què de l’aprenentatge). Per mi aquest consistiria en presentar els continguts per diferents mitjans: tradicionals i més moderns amb bases digitals.

Principi II: proveir múltiples mitjans d’acció i expressió (el com de l’aprenentatge).Aquí els alumnes fan  tot tus d’activitats d’ensenyament-aprenentatge:  projectes, deures, resums, reforç, ampliació etc.

Principi III: proveir múltiples formes d’implicació (per què de l’aprenentatge). Aquí inclouria l’avaluació criterial, l’autoavaluació i la avaluació formativa, que reforcin, motivin i informin dels progressos a cada alumne, de forma que aquesta informació els ajudi a sentir com algo útil i beneficiós l’aprenentatge.

Tot plegat una DUA ofereix amplies possibilitats  per al docent  i el subjecte de l’ensenyament, tot  l’alumnat amb característiques diferents.