Ja fa temps que l’educació ha pres un camí equivocat, segons la meva manera de veure les coses. Parlo amb coneixement de causa basat en la meva experiència docent a la universitat i a   instituts. Ja fa molts anys que espanya i catalunya són una democràcia( incomplerta i millorable com totes les del món occidental) però a l’ensenyament sembla que les cotes de llibertat de tots els sectors que la formen mai no són suficients. Això fa que permanentment ens estiguem qüestionant les nostres estratègies d’ensenyança-aprenentatge encara que funcionin i siguin plenament vàlides. Els alumnes i  els pares sobretot, tenen cada dia més drets i menys oblicacions. S’ha perdut la cultura de l ‘esforc, la motivació  intrinseca que ha de tenir tot aprenentatge que consisteix en donar valor a l’educació que reps perquè t’ajudarà en tots els ambits de la teva vida. El professsor no ha de seduir l’alumne ni l’aprenentatge s’aconsegueix només  jugant o amb recursos digitals més o menys atractius, cal dedicació, hàbits ,estudi i sacrifici.