El model SMAR per a la transformació de l’educació amb l’ús de la tecnologia, crec que és una bona eina que ens pot facilitar el desplegament de la competència digital i ens pot ajudar a fer una bona diagnosi del moment en què ens trobem a la nostra etapa educativa i al nostre centre, pel que fa a la implementació de les activitats d’ensenyament-aprenentatge amb suports digitals, i en el procés de transformació del fet educatiu cap a entorns de treball digitals.

Aquest model ens permet identificar amb facilitat quines són les activitats que es fan o es poden fer  dins de l’aula utilitzant suport digital, i que no impliquen necessàriament cap altra modificació (fase de realçament),  i quines són les activitats en què per portar-les a terme ha estat, o serà  necessària una modificació i redefinició de tot el procés educatiu i un nou disseny, no només de les tasques de l’aula sinó també de la metodologia de treball i de tot el procés d’ensenyament aprenentatge.

Per tant si volem aconseguir la maduresa digital el que ens cal és arribar al segon estadi, a l’estadi de transformació, però no es podrà arribar  a aquest estadi sense que hi hagi una transformació de l’educació a nivell metodològic. El treball per projectes penso que és una manera d’entendre l’educació, amb la qual m’hi sento molt identificada, ja que ajuda als infants a aprendre a aprendre, els motiva a descobrir, permet que cada infant potenciï les seves capacitats individuals   desenvolupant habilitats per ser competent i resoldre els reptes que se li plantegin i, el més important, afavoreix un aprenentatge significatiu. Sens dubte penso que aquest és el camí a seguir per a aconseguir una transformació de l’educació.