Si partim de la premisa que Internet està canviant la nostra manera de relacionar-nos i d’aprendre, i ho fa, no només pels continguts que podem trobar a la xarxa, sinó també per les connexions i interaccions que podem establir-hi. A més a més amb l’arribada de les aplicacions i del món 2.0 aquest aprenentatge social s’ha amplificat de forma exponencial, de tal manera que l’entorn social de l’aprenent ha crescut molt.

Així estem creant i construint la nostra pròpia xarxa personal d’aprenentatge en la mesura que la nostra habilitat en l’ús de la xarxa ens permet consolidar contactes amb altres usuaris amb els quals compartim interessos.

Igualment que Albert Bandura penso que en el desenvolupament humà intervenen tres factors: la conducta de la persona, les característiques de la mateixa persona, i l’entorn, els quals s’interrelacionen recíprocament.

Altres autors que treballen des d’aquest model els darrers anys s’han aproximat molt al que opinen els teòrics del processament de la informació, ja que pensen que una part de la cognició es pot considerar com a social, i també que una part del que és social pot passar a formar part del que és cognoscitiu.