Has sentit a parlar de ChatGPT o de la IA Generativa als teus alumnes? En quin to? Creus que ja l’estan usant?
La resposta és si, aquest any n’he sentit a parlar, sobretot des que es va difondre la informació a través dels grans mitjans de comunicació i va passar a ser vox populi.
I per a mi la problemàtica és aquesta: els alumnes han començat a usar el ChatGPT i altres IAs generatives per a realitzar treballs, però d’una manera irreflexiva i “grollera”, sense revisar massa el que han fet i fent allò que el Ferran justament ha dit que no s’ha de fer: delegant la feina al ChatGPT enlloc d’usar-lo com a assistent. A això se li suma el fet que, com a mínim totes les vegades que jo n’he sentit a parlar aquest any, les han usat com si fos una tecnologia per “fer trampa”, per saltar-se la feina que havien de fer i anar per una drecera considerada il·legal. I aquí vull afegir que se li suma la actitud de molts i moltes docents al respecte, que és de prohibició, persecució i sanció. La frase l’he pillat amb una feina feta amb ChatGPT i li posaré un zero l’he sentit algun cop també
En conclusió, com tantes coses que desconeixem i que ens fan sortir abruptament de la nostra zona de confort, les IA generatives s’han viscut més com una amenaça (i com una il·legalitat per part dels alumnes, equivalent a copiar), que no com una oportunitat. En aquest sentit, i havent sentit en els videos totes les potencialitats que té el ChatGPT, penso que cal capgirar ràpidament la qüestió per a treballar-la constructivament en els centres. Com indicava el Ferran, cal preparar als i les joves per una nova realitat (que hi serà tant si li donem la cara com l’esquena), i cal alfabetitzar-los digitalment. I crec que, treballant amb l’alumnat des de l’ús reflexiu d’aquestes eines podem treure molt de partit per fer-los entrar en processos cognitius més avançats.
Ara bé, cal molta formació del professorat per canviar la mirada, per què penso que els i les alumnes construiran la seva percepció de dels IA a partir del que també els transmetem nosaltres. Què en penseu?
Deixa un comentari