CONEIXEMENTS PREVIS…

El meu coneixement previ sobre la intel·ligència artificial és mínim, bàsicament perquè mai no he estat massa interessada en temes informàtics i tecnològics, cosa que ha fet que hagi anat rebent l’arribada de les eines d’intel·ligència artificial com a usuària (però amb un alt nivell d’ús “analfabet” si tenim en compte el coneixement real de les eines i de les seves oportunitats i problemàtiques associades).

Amb això vull dir que uso motors de cerca, traductors online, deixo que Gmail em proposi com continuar les frases d’un correu, uso Instagram, Google Maps … però mai m’havia parat a pensar aquestes eines com a IAs des de la perspectiva presentada als vídeos. Sí que, quan vaig veure el documental El dilema de las redes1, vaig pensar molt en els riscos que comportaven, però al final el dia a dia t’arrossega i acabes oblidant una mica la qüestió (potser també perquè no en soc una usuària massa intensa).

Pel que fa a les IA generatives, el primer cop que n’he sentit a parlar ha estat aquest any, a partir de mitjans de curs, quan la qüestió es va fer pública a través dels grans mitjans de comunicació. I també és el primer cop que, des de l’aparició d’Internet, vaig pensar: “això ens canviarà la vida, haurem de revisar com i què fem a classe”, per què l’impacte sobre el món acadèmic crec que serà bestial. Però la veritat és que, a meitat de curs, amb la feinada del moment, vaig pensar… “ja t’ho miraràs, ja t’hi posaràs”… i fins aquí.

¹ El dilema de las redes: https://www.fotogramas.es/noticias-cine/a34251911/el-dilema-de-las-redes-sociales-netflix-documental/

Quina és la teva experiència prèvia en el seu ús? Has experimentat en l’ús d’eines com ChatGPT per a fer proves i conèixer el recurs? Si és que sí, consideres que ha sigut exitosa l’experiència? Hi veus potencial? Justifica la teva resposta.

La meva experiència és nul·la. Bé, a classe un dia vam jugar al Cadavre Exquis i vam crear frases entre totes que resultaven “absurdes”, i vam fer servir una aplicació de generació d’imatges (no recordo quina), per jugar a veure què sortia a partir d’aquelles frases (és a dir, com les transformava en una imatge. Però va ser una cosa completament anecdòtica.

Ara bé, havent vist els vídeos, penso que són eines que tenen un gran potencial per ajudar-nos a cercar noves idees, o a fer tasques que sovint ens porten molt temps de cerca i lectura d’una manera ràpida. Per mi és clau aquest concepte d’ASSISTENT, però. Crec que és el que hem de tenir més clar, tant nosaltres com els i les alumnes.

Creus que el centre en el qual treballes té una bona estratègia digital de centre? Saps en què consisteix? Què creus que caldria millorar? Com creus que aquesta tecnologia es pot incorporar a l’EDC?

El centre té una EDC incipient. Si bé té un departament TIC des de fa moltíssim temps que s’ha preocupat molt de la qüestió digital, tant a nivell d’infraestructures com de programari, crec que el que ha mancat durant molt de temps és una mirada pedagògica / estratègica que ens permetés ser més autònoms i seleccionar aquelles eines més adequades en cada moment i, sobretot, tenir una comprensió del fons de la qüestió (en aquest sentit penso que els vídeos sobre teoria que has proposat son els més imprescindibles, doncs avui en dia sovint ens centrem en la visió pragmàtica, que acaba essent poc reflexiva).

També penso que aquest dèficit s’ha degut sobretot al fet que la tecnologia i el món digital avancen a una velocitat que ens sobrepassa. Si bé a l’escola portem molts anys fent cursos per conèixer la implementació de noves tecnologies: Moodle, Classroom, etc., tenim ordinadors i projectors a totes les aules, aules d’informàtica, es té cura de

la protecció de dades, hi ha canals de comunicació digitals adequats dins i fora de la comunitat educativa, etc., les nostres competències digitals encara no estan del tot desenvolupades a un nivell profund de comprensió de les seves implicacions (i crec també a que això es deu a que molts i moltes de nosaltres hem nascut, crescut i après de manera analògica i ara estem en un nou entorn del que participem però on sovint no ens sentim segures i còmodes).

Aquest darrer any l’escola s’ha replantejat el tema i ha fet un estudi que ha tingut en compte tota la comunitat educativa (alumnes, famílies, docents, PAS, etc.), a partir del qual ha extret un DAFO i s’ha marcat uns objectius que, revisats cada any, aborden una estratègia digital que tingui més en compte les competències digitals de l’equip docent i de l’alumnat.

Crec que les IA es poden incorporar a l’EDC de dues maneres:

• En primer lloc, usant-les com a eina per la pròpia EDC. Com bé es deia en els vídeos, les IA generatives ens poden aportar idees noves o obrir temes o desenvolupar conceptes quan ens trobem Doncs crec que aquí es podria aplicar per veure si li manca alguna cosa, si es pot desenvolupar millor algun aspecte, etc. Evidentment, això implica que ho haurien de fer els experts en la màteria.
• En segon lloc, crec que la EDC ha de contemplar les IA, especialment les generatives, i com aquestes afecten als processos d’ensenyament aprenentatge. A l’escola l’equip TIC ha fer un apartat a la intranet sobre IA (amb una newsletter a la que com a membres de la comunitat educativa en podem inscriure), però crec que la qüestió no ha de quedar-se només aquí, a un nivell informatiu, sinó que ha d’implementar-se i reflexionar-se a través de formació, tant de professorat com de l’alumnat. En aquest sentit crec que l’EDC hauria de plasmar com això s’ha de treballar amb els alumnes (a través de tutories, a les diferents matèries, etc.), alhora que generar una línia pedagògica de centre al respecte.

Quan has fet servir tecnologies digitals a les aules has tingut una bona resposta per part dels estudiants?

La veritat és que sí. Sobretot aquelles propostes que impliquen la participació dels i les alumnes. Crec que les causes són diverses:

• En primer lloc, l’alumnat ha nascut ja amb les eines digitals “sota el braç”, i en conseqüència penso que es sent còmode quan fas una proposta que implica l’ús d’aquestes d’eines.
• En segon lloc, perquè permeten trencar moltes vegades el ritme i la rutina de les classes i demanen un paper actiu de l’alumne/a.
• En tercer lloc, a mi em funcionen les activitats en què l’alumnat col·labora / afegeix a una construcció comuna, tot i que en aquest cas penso que la bona resposta ve de veure que tots i totes construïm coneixement conjuntament, més que no pas de l’eina en si, que aquí actua com a vehicle.
• Finalment, les propostes que impliquen l’ús d’eines digitals també obres les portes a que els i les alumnes explorin segons els seus interessos, nivells i coneixements, i per tant els permet, de manera individual, anar tant lluny com

A més, en el meu cas, ja que estic a Batxillerat, els agraden molt les propostes que impliquen l’ús de les xarxes socials, ja que són un element molt present en el seu dia a dia, i això permet introduir continguts de classe en el seu entorn més social i que no sentin que una i altra cosa estan desconnectades, sinó que el coneixement forma part de la vida.

Els casos en els que menys èxit tinc son aquells en què ja fem servir tecnologies digitals que no els proposen res nou, sinó que ja són eines que tenen com a habituals i, per tant, que ja conceben com una rutina. Per exemple: quan vaig començar a donar classes d’història de l’art jo era gairebé la única professora del centre que feia servir

PowerPoints (de fet, encara no hi havia projectors i ordinadors a les aules, així que jo anava amb un carro amb un ordinador i un projector, d’aula en aula, endollant i projectant), i als alumnes els semblava meravellós, els motivava moltíssim que hi hagués una projecció de suport a les explicacions i, com que després els enviava el PWP per correu, valoraven que això ajudava molt a l’estudi, etc. En canvi, passats 19 anys, tothom fa servir el PWP i ja no és una eina especial des del punt de vista dels alumnes. És més, és una eina que sovint tenen avorrida i que ja veuen com a rutinària, com si fos una extensió de les explicacions, i la reben de forma més passiva. Amb això no vull dir que deixa de ser útil a les aules o per l’estudi (avui en dia tenen tot el material al Classroom), sinó que no té tant d’èxit com a element motivador com tenia abans.

En conclusió, crec que tenen èxit quan l’activitat no es prepara per què si, per omplir o només per “jugar”, sinó que es pensa amb uns objectius educatius que tenen en compte els propis interessos dels i les alumnes i, alhora, els proposa activar-se i sortir de les rutines habituals.