Realment als claustres de qualsevol institut de secundària hi ha un abisme pel que fa al professorat que utilitzar freqüentment recursos digitals a l’aula passant pels que n’utilitzen alguna vegada i acabant en aquells que no n’utilitzen mai. Soc del parer de que hauria de ser obligatori una formació en eines TAC cada dos anys per exemple.
Puc entendre que fa mandra ficar-se a aprendre noves aplicacions davant un ordenador, o és fa feixuc perquè no ens agraden gaire les noves tecnologies… Però, és realment una necessitat contribuir en la formació del professorat més veterà de l’ensenyament per a que juguin a la mateixa “lliga” que la resta de professors i per a que puguin estar més en consonància amb l’alumnat.
La primera activitat que vaig fer a l’inici de curs va ser la de caracteritzar un avatar segons la meva fisonomia i característiques físiques i li vaig afegir veu. Vaig fer una presentació breu sobre qui era, que m’agrada fer al meu temps lliure, algun detall de la vida personal (per exemple, tinc dues filles) i vaig explicar una anècdota que m’havia passat a l’estiu. Els alumnes van al•lucinar quan vaig entrar a classe, vaig dir “hello, how are you?” i els hi vaig ficar el avatar.
La següent activitat va ser que ells fessin el mateix que jo havia fet. M’agrada, sempre que es pot, ensenyar noves aplicacions i/o maneres de fer a base d’exemples. Doncs quan li vaig ensenyar els enregistraments que havien fet els alumnes a la cap del meu departament (a falta d’un any per a jubilar-se) es va fascinar amb l’aplicació, li vaig ensenyar com utilitzar-la i ara és una fan d’aquest recurs i l’utilitza per moltes altres coses.
El que vull dir amb aquest exemple és que al professorat més gran, que creuen que els hi queda lluny tota aquesta nova tecnologia, els hem d’anar animant i motivant a base d’ensenyar productes finals que han realitzat els alumnes, de dedicar-los-hi una mica de temps per ensenyar-los-hi els usos… i de ben segur que algú més enganxarem en aquesta aventura tecnològica.