Tothom coneix els grans compositors de cinema dels segles XX i XXI, Hans Zimmer, Ennio Morricone o John Williams. Les seves bandes sonores són un art que caldria analitzar i interpretar dins de l’aula de música d’una escola. Sovint, dins de la meva aula jugo amb els meus alumnes a què endevinen la Banda Sonora (una manera, a més a més, de treballar la discriminació auditiva) i em sorprèn la quantitat de pel·lícules que encerten. Una de les reflexions que més m’agrada descobrir-les és la similitud entre bandes sonores que tenen el mateix compositor. Per exemple James Horner fa servir un característic toc de trompetes quan vol que l’escena transmeti un sentiment de ràbia. Ho fa quan el protagonista de “Troia”, Aquil·les, comença la batalla de la platja i també utilitza aquest recurs quan la tribu navy de la pel·lícula “Avatar” veu com la seva terra ha estat destruïda. Com aquest hi ha moltíssims secrets dins de les bandes sonores, a continuació, deixo un dels meus vídeos favorits en els quals s’explica per què la banda sonora de Harry Potter és tan màgica.

Convido a tothom a investigar aquest meravellós món que ens porta més enllà de la pel·lícula!