Per a aquest article de reflexió he decidit escollir dues de les metodologies o concepcions plantejades durant aquest tercer mòdul.

Penso que tant el SAMR com la Taxonomia digital de Bloom estan tant íntimament lligades com la imatge resum que il·lustra aquest article. De fet, l’ordre present a la imatge permet relacionar ambdues metodologies i poder crear una xarxa que interrelacioni els conceptes que plantegen.

És evident que no sempre serà possible crear activitats que pugin oferir tot el ventall de possibilitats de les dues metodologies. Penso, que és fonamental una experiència prèvia suficient amb la matèria, crèdit o mòdul que s’imparteix per a saber o, poder preveure, fins a quin punt es podran assolir els objectius.

Un dels punts destacables de la SAMR és el fet de presentar dos estadis o fases, a l’hora dividits en dues subfases cadascuna.

1. A la primera, de Realçament: La substitució és molts cops una fase on queda aturada la cadena, ja que es fan servir les tecnologies per substituir per exemple els exercicis o activitats en format paper. La d’Augment es fa servir habitualment a classe, seguint els mateixos criteris de fer servir uns recursos que poden ser molt valuosos, com són els buscadors d’internet, però que al final queden reduïts a ser merament substituts dels llibres.
2. A la segona, de Transformació, Implica haver de redefinir la metodologia i la relació entre professorat i alumnat. En la Modificació, l’alumnat ha de ser capaç de partir d’un material i crear de nou. En la Redefinició, arribarem a la situació ideal i òptima en la qual, l’alumnat crea i genera contingut multimèdia basat en el treball d’un projecte ja treballat a classe.

Com podem relacionar la SAMR amb la Taxonomia de Bloom?

Seria qüestió d’introduir aquestes metodologies de manera progressiva, tenint en compte primer els LOTS, o nivells més baixos d’habilitat de pensament (recordar, entendre i aplicar)  i que són la base de la construcció d’unes habilitats i competències que arribaran després si sabem dissenyar activitats que afavoreixin un entorn que tingui en compte, per exemple les intel·ligències múltiples de l’alumnat, o fins i tot quin és el sistema de representació preferent de l’alumnat (Visual, Auditiu o Kinestètic)

Finalment, un cop superat el nivell anterior i/o la primera fase del SAMR, seria el moment adient per a centrar-nos en els HOTS, o nivells superiors de pensament crític i que impliquen les habilitats d’analitzar, evaluar i crear. Aquesta és la fase o part complicada, cal experiència, temps, coneixement del grup classe i molta motivació.

És la fase ideal, penso que sense risc d’exagerar, a la que tot docent li agradaria arribar. Ja que suposa uns nivells d’autonomia i treball personal per part de l’alumnat, que en el cas particular de la Formació Professional, serien d’una gran satisfacció per part del professorat, com per part de l’alumnat un cop els afavoreixi i faciliti la inserció laboral. I no oblidem la satisfacció personal durant el procés…