En la meva pràctica docent diària, necessito poder recórrer a materials i recursos en forma d’articles, llibres i materials diversos.
Als cicles formatius no hi ha gairebé llibres de text, per començar. Per tant, és necessari saber trobar recursos, els quals són més pràctics en format electrònic.
En concret des de Sanitat, no només molts d’ells són revisions o articles científics sinó que en moltes ocasions, aquestes publicacions estan en Anglès.

Image by Dariusz Sankowski from Pixabay

Sempre explico i reforço aquesta part tant important al meu alumnat. És part fonamental de la seva autonomia i del seu propi procés d’aprenentatge, saber com aconseguir informació, que aquesta sigui de fonts fiables, que es sustentin en l’evidència cientifica, saber anar estirant de fil a partir d’una sola referència bibliogràfica…
Sovint, el que fan es buscar a Google directament i ni tan sols fent servir les paraules clau. Es queden amb els primers resultats, busquen ràpidament amb Ctrl+F o Ctrl+B al document (potser aquí són conscients que estan buscant per paraula o paraules clau) i llavors apareix la màgia de tot document electrònic…
Copy-Paste… Si els anteriors passos han tingut el seu propi cost i inversió de temps, aquí ja ni es molesten a citar (ja que no saben) ni a adaptar les informacions, el que presenten és un plagi en tota regla d’un text que com a molt han traduit gràcies a Google Translator, sense repasar ni la coherència de les frases ni la sintaxi.
I qui cregui que no pot ser, que estic exagerant… parlo de nivell de Grau Superior, i no només d’un curs ni de dos.
És per tot això, que vaig decidir incoporar unes hores de classe i activitats a treballar: la recerca d’informació i recursos, com elaborar una bibliografia i webgrafia segons les normes APA o estil Vancouver, la propietat intel.lectual i el plagi, els criteris per a escollir un recurs o un altre i discriminar les fonts, etc.
Costa al principi sobretot perque ni estan acostumats ni eren conscients segurament de la necessitat o de les seves mancances; però per sort, ho acaben integrant a base de demanar-ho com a requisit de qualitat en els seus treballs i activitats.
I espero que aquestes pràctiques no es quedin aquí, i continuin en la seva trajectòria estudiantil i professional.