Dins d’aquest mòdul 2 hem estat parlant de diferents aspectes: Pla TAC, competència digital de l’alumnat, competència digital docent i seguretat a Internet. La meva reflexió va encaminada a interrelacionar totes aquestes idees que a priori se’ns mostren desconnexes. Per a poder-ho exposar de manera més clara he elaborat un petit diagrama.

Segons el meu punt de vista, el pla TAC hauria de ser un gran paraigua que inclou tota la resta de conceptes referents a les noves tecnologies del centre (noves tecnologies en cursiva perquè les TIC que utilitzem als centres educatius potser no són les més noves). En aquest document s’hauria de planificar tot allò referent a la continuïtat i millora d’ús de les TIC al centre i a les aules. Partint de la realitat del centre (recursos, famílies, alumnat, claustre…) s’han d’introduir de manera realista propostes de millora i d’innovació. Jo ho veig com el concepte de desenvolupament infantil de Vigotsky ZDP (Zona de Desenvolupament Proper) que defensa que per adquirir aprenentatge sempre s’ha d’anar una mica més enllà del que ja se sap o es té adquirit. Per tant, en el context del pla TAC jo crec que hauria de ser una mica així, impulsar el canvi introduint novetats a tota la comunitat educativa que a priori no es tenen però a les quals es pot arribar. Penso que sense aquest petit decalaix que obliga a fer un mínim gest d’esforç no hi podria haver innovació en termes TIC/TAC.

Així doncs, el pla TAC inclou tant la competència digital de l’alumne com la del docent. Sense una bona planificació de les dues no hi pot haver un bon desplegament i assoliment d’aquestes, les quals no són gaire diferents des de la meva perspectiva. Ambdues inclouen aspectes referents a l’ús del maquinari i programari per una banda (QUÈ S’UTILITZA), i per l’altra, aspectes referents a la ètica, la moral i la sensibilització que es té d’aquestes eines (COM S’UTILITZEN). Evidentment hi ha certes diferències perquè la posició del docent i l’aprenent comporten rols diferents, però jo crec que la base es podria resumir amb aquests punts comuns.

La part de seguretat a internet és per mi com un fum que ho impregna tot, ja que no podem exigir als alumnes un bon ús de les xarxes, de les fonts d’informació, de la seva pròpia identitat a Internet si els docents no prediquem amb l’exemple. Per tant, és cosa de tots i per a tots vetllar per aquesta seguretat a la xarxa. Per tant, si els docents (i famílies a casa) no ens ho apliquem primer a nosaltres mateixos, serà difícil transmetre-ho als infants o adolescents. Per tant, dins de la part més ètica de la competència digital s’hi han de programar diferents aspectes per tal de promoure aquesta seguretat a Internet des de mestres a alumnes. Com en totes les àreas, sempre la part menys tangible és la més difícil d’ensenyar si no és en el dia a dia amb la pràctica i conseqüent imitació.

Per acabar doncs, només voldria afegir que si bé elaborar aquest tipus de documents pot ser una feina feixuga, val la pena dedicar-hi temps i esforç per tal de garantir una pràctica innovadora però sobretot segura.