Vivim en una època on el món digital forma part de les nostres vides. I en el nostre cas, com a docents que som, el món digital ha capgirat completament la manera d’aprendre, d’interaccionar els uns amb els altres, i de realitzar una classe.

Com a docents hem de ser competents en termes digitals. I això vol dir seguir formant-nos, intentar estar sempre al cas de les novetats en relació a les TIC. D’aquesta manera podrem millorar com a docents i ajudar al nostre alumnat en l’assoliment de la competència digital, així com engrescar-lo a explorar altres maneres d’aprendre.

Tot i això, els alumnes ja són conscients que aprenen de manera diferent a la que feien els seus pares o professors quan tenien la seva edat. Del que no són conscients, i és un problema greu, és dels usos i abusos que es poden cometre a Internet.

Arribat a aquest punt, val a dir que molts adults, per ant també molts docents, no són (som) prou conscients del que suposa pujar una fotografia a la xarxa. Molts pares pengen fotos dels seus fills a Facebook, molts alumnes utilitzen Instagram sense ser conscients dels perills que aquest simple gest pot comportar. I aquí hi podríem afegir les fotos compartides a través de Whatsapp, queda clar si se’n pot fer un mal ús?

Des dels centres es fa prevenció sobre el tema de l’ús d’Internet, de pujar fotografies i de donar dades personals. Es fan xerrades per tal que l’alumnat prengui consciència de les conseqüències que hi poden haver. I crec que en alguns centres, aquestes xerrades també van dirigides als pares.

Si parlem del pla TAC, caldria dir que cal una aposta ferma i convençuda per integrar les tecnologia als centres. Entenc que el tema econòmic pot frenar el canvi, la integració, la modernització (donem-li el nom que vulgueu) de les tecnologies als centres. Però també crec que sovint falta voluntat per fer aquest canvi. Hi ha centres amb pissarres digitals i d’altres que ni es plantegen suprimir o canviar les pissarres de guix….

Crec que ens queda molt camí per fer, de fet, mai arribarem a la fi del camí, perquè l’aprenentatge és això, és fer el camí per anar sumant experiències, coneixements i anar millorant dia a dia. I en aquest camí hi hem de ser tots: docents, pares, alumnes i també l’Administració.