La Manuela, de petita, a Jaén, demanava a plors a la seva mare que li permetés anar a l’escola. La mare, fins i tot, va iniciar els tràmits. Quan va arribar el moment, dilluns, la Manuela es va llevar molt d’hora. El record li ha quedat gravat a foc a la memòria.
Tota contenta, va exclamar: “Mare, que vaig a l’escola!” La resposta de la mare, entre llàgrimes, va ser trencadora: “Filla meva, on vols anar si no tinc vestits per posar-te?”

La profunda tristesa de la petita es va convertir, a poc a poc, en resignació. Efectivament, no tenien diners ni per comprar roba i els vestits que portaven eren fets de llençols que cada dia s’havien de rentar i eixugar per estar disponibles l’endemà. La Manuela va haver de treballar al camp per ajudar la família a poder-se alimentar. Mai va anar a escola i no va aprendre a llegir ni a escriure.

L’únic que va conèixer la Manuela durant la seva joventut va ser la pobresa, el treball i el sacrifici. Va venir a Catalunya amb poc menys de 16 anys i va començar a fer de minyona. Es va casar molt jove i va seguir treballant en neteja. Feia de “kelly, la que neteja”. Va criar els seus tres fills i, després, li va tocar fer-se càrrec de les netes. Però no va deixar mai de tenir la il·lusió d’aprendre a llegir. Un cop les netes es van fer grans, va decidir que havia arribat el seu moment: va començar a anar a classes d’alfabetització.

“Saber llegir és saber veure el que mires.”

La Manuela s’ha passat tota la vida veient paraules sense entendre’n el significat. Ara ha començat una vida nova en què entén el que veu i és que, per ella, “saber llegir és saber veure el que mires”.

A Catalunya, 84.000 persones no saben llegir ni escriure

Gràcies a la seva professora Mònica, la Manuela va deixar de ser una de les 84.000 persones que no saben llegir ni escriure a Catalunya. Ha començat a participar en concursos de redacció, ha gaudit de la lectura de llibres com “El petit príncep” o “Els ponts de Madison” i, sobretot, és capaç de fer la gran majoria de gestions de manera autònoma. Després de tota una vida sense saber-ne, la Manuela va ser qui va llegir la presentació de la següent participant a “Nexes: Començar” davant de tot el rusc.

Una hora i mitja de classe a la setmana, molta dedicació i tossuderia han allunyat la Manuela dels moments de vergonya que vivia quan havia d’anar a una oficina de Correus, quan es veia obligada a firmar un document amb l’empremta o quan li tocava demanar ajuda per omplir formularis. Tot i que a vegades necessita ampliar el cos de lletra per veure-hi bé, ara ja no respon “no ho sé” quan li pregunten sobre el contingut de qualsevol text.

De la mateixa manera que la Manuela va començar de nou, tot i que ja de gran, el programa “Nexes: Començar” ens va descobrir desenes d’històries i vivències de persones que han iniciat moments que els han canviat la vida.

Article de Toni Noguera Martínez, publicat a 324: https://www.ccma.cat/tv3/nexes/la-manuela-no-sabia-llegir-ni-escriure-i-va-decidir-que-no-volia-seguir-sent-analfabeta/noticia/3080886/