REFLEXIONEM AL VOLTANT DE L’AMI

S’acostuma a dir que la informació és poder, i aquesta dita cobra una rellevància especial en una època en què a cada segon estem rebent ímputs informatius amb novetats i actualitzacions del dia a dia. Cal informació, evidentment, però també és necessari un aprenentatge per poder ser crític i enfrontar-se a tot allò que ens arriba minut a minut. Malauradament, la desinformació també existeix, i és la cara oculta de la moneda.

Veient la velocitat a la qual evoluciona tot el que ens envolta, no ens queda més remei que posar-hi solució, i una part d’aquesta solució és convertir els centres en espais de confiança mediàtica. Els adolescents són el futur. Ells seran els metges, mecànics, periodistes i cuiners (entre d’altres professions) del dia de demà, i és necessari dotar-los d’eines per enfrontar-se a la vida, per ser crítics i comprendre amb perspectiva i personalitat allò que tinguin al davant. En aquesta línia, vull citar una dada de la primera conferència de la Jornada de Confiança Mediàtica que comenta el ponent Kari Kivinen: segons l’informe PISA, un 47% dels joves són capaços de distingir entre opinions i fets. Em crida molt l’atenció que és menys de la meitat… I això demostra que cal actuar ja.

De totes maneres, aquesta actuació no es pot encarar cap als alumnes si no s’enfoca abans en els docents. Som nosaltres els que hem de tenir eines per formar estudiants crítics i competents. Si no, no podrem dur a terme l’Alfabetització Mediàtica i Informacional als centres. I com ho fem? Potser val la pena tenir en compte com són les persones amb les quals treballem: són adolescents.  Com ja se sap, rebutgen de manera natural la figura de l’adult, i potser per això es refien molt d’una eina que els adults, en gran part, no controlem del tot: les xarxes socials. Posant-me en la pell d’un adolescent, sé segur que si l’adult em diu que no cregui tot el que veig, jo voldré creure-ho, i les xarxes m’ho faciliten perquè molts adults no saben controlar-les. És una forma de rebel·lia. Els docents, per tant, com a adults que som, necessitem també formació al voltant de les xarxes socials per conèixer bé allò que ells fan servir. L’Albert Aguilera ja va esmentar, en un moment de la seva conferència, que ens hem d’apropar a ells a través d’eines que utilitzin (ells no miren el diari, per exemple). Per exemple, en la conferència d’Alex Mahadevan, ell esmenta el cas d’un “factchecker” jove de TikTok, el Sahil. Trobo molt interessant aquest cas, perquè és a través dels mitjans que fan servir els adolescents que els podem ajudar a defensar-se de la desinformació que propaguen aquests mateixos mitjans. És paradòjic, però la realitat sempre ho ha sigut.

En definitiva, crec que la tasca d’AMI del centre ha de començar a través de la formació dels docents en allò que fan servir els adolescents. Una mica en aquesta línia anava el taller que vaig realitzar amb la Cristina Figueras: determinar els hàbits i usos de xarxes socials d’estudiants ficticis tenint en compte les seves característiques. Aquest és un bon punt de partida.