En el segle XXI és evident que les noves tecnologies tenen una gran importancia, fins al punt que s’ha creat una nova denominació per a la generació nascuda durant aquest segle: nadius digitals. Això ha creat pressió sobre el professorat i l’educació perquè s’espera que els/les mestres tinguem un bon domini de les noves tecnologies, que les utilitzem quan desenvolupem la nostra professió i que ensenyem al nostre alumnat a utilitzar-les i a ser competents en elles. Tenim suficient formació al respecte? Se’ns dóna la formació adequada i necesaria?

Crec que els coneixements del professorat en noves tecnologies té moltes mancances  i que no rebem prou formació al respecte. Cal que tinguem en compte que la competencia digital no és només com es tracta i es transforma la informació, sinó que també es tracta de ser capaços de crear produccions creatives, de conèixer diferents tipus de suports i tecnologies,  diferents formats i llenguatges… i que les noves tecnologies no són només eines a utilitzar, sinó que també són entorns de treball, d’ensenyament i d’aprenentatge.

Es creu que les noves generacions són expertes en les noves tecnologies perquè han nascut rodejats d’elles i perquè en tenen contacte desde molt petits, però la seva experiencia amb la tecnología no sol ser tan efectiva com es creu i no són tan hàbils com ens pensem. Les noves generacions necessiten rebre instrucció sobre les noves tecnologies per a poder ser competents en el seu ús i per a que això sigui possible, primer cal que els mestres també en siguin competents. Per això fa falta molta formació, pràctica i experimentació. La majoria tenim coneixements d’usuari i ens esforcem per a millorar la nostra formació en aquest aspecte, però considero que encara ens falta molt per a ser competents.