“El DUA és un model que facilita el marc de referència per a la creació de contextos d’aprenentatge en els quals es proporcionen múltiples maneres de presentar la informació, múltiples maneres d’acció i representació i múltiples maneres de comprometre’s.”

El DUA és una proposta per atendre la diversitat  reduir barreres. És un model que proposa dissenyar activitats, tasques i continguts flexibles i personalitzats segons la realitat de cada aula i de cada alumne perquè cada un de nosaltres gestiona, contextualitza i apren de maneres diferents. Proposa que cada ensenyament tingui diferents opcions per a que tothom pugui trobar la seva via d’aprenentatge.

Tot molt maco, la veritat. Com a mestra jo ja intento fer tot això que proposa aquest model des de fa molts anys. Diria que des de que vaig començar a ensenyar ja ni recordo quan però no és realment aplicable a l’escola amb el recursos i el temps que tenim actualment els mestres. Per tal de poder realitzar activitats flexibles segons cada grup necessitaria molt més temps per a poder preparar-les, a més de molt més material. Seguint aquest model no serveix una programació igual per a totes les aules ni per a tot l’alumnat. Cal adaptar i adaptar. Cada classe és diferent i cada any s’haurà de redissenyar tot segons l’alumnat. En quin temps? Actualment ja no dono abast i això que no adapto per tot el grup classe ni utilitzo massa tecnologia a l’aula, perquè incloure tecnologia necessita molta més preparació i temps (anar a buscar la tecnologia, assegurar-se que funciona, preparar-la…).

Estic totalment d’acord amb el que proposa el DUA però per a que jo pugui aplicar-ho a l’aula d’una manera correcta i realment efectiva necessitaria una ratio molt més reduïda, menys grups, més temps i millor formació.