Arran de la necessitat de mesurar el grau d’assoliment dels aprenentatges sobre el nostre alumnat, hi ha una tendència a quantificar tot “in situ”, i per tant, a prendre decisions ràpides, en cas que els resultats obtinguts no siguin del tot satisfactoris amb immediatesa.

No coneixia la existència d’aquest tipus d’activitats, ja que sovint a la Formació Professional, les activitats, principalment manipulatives, en format pràctiques, van acompanyades per la redacció d’una memòria, per part de l’alumnat, però, em sembla molt interessant, com a recurs en activitats de docència tradicional, expositiva, on és més difícil conèixer el nivell de comprensió de l’alumnat dels coneixements nous.

Podria fer tíquets del següents tipus:

“Què has après avui que no sabies abans?”

Amb l’objectiu de fomentar la reflexió sobre l’aprenentatge recent, ajudant a l’alumnat a identificar conceptes o idees clau que han assimil·lat.

“Quina part de la classe t’ha resultat més interessant o útil?”

Buscant que l’alumnat es concentri en els aspectes que considerin més rellevants per al seu aprenentatge, permetent-me ajustar el contingut segons les necessitats.

“Què no has entès completament i t’agradaria revisar?”

Permetent-me identificar les àrees on l’alumnat necessita més suport, fet que em permet adaptar les explicacions futures i proporcionar recursos addicionals.

“Quina pregunta tens sobre el tema que acabem de veure?”

Animant l’alumnat a formular preguntes, promovent un clima de curiositat i creant un espai per a la resolució de dubtes que potser no s’han tractat durant la classe.

Tot i això, sóc partidària de l’anàlisi de resultats en la llunyania, ja que molt alumnat, en un primer contacte en el món professional, o en temàtiques complexes com la electricitat, necessita visualitzar inicialment els conceptes, i anar aprenents amb el pas de les sessions, i no prendre decisions a les primeres sessions.