L’ús d’Entorns Virtuals d’Aprenentatge (EVA) ha passat a formar part de la rutina educativa en molts centres. De fet, crec que la seva implementació ha transformat profundament la meva pràctica d’aula, permetent-me la personalització de l’aprenentatge fins a la correcció de forma automàtica de les tasques més senzilles, fins a la creació de rúbriques molt elaborades.

Crec que un EVA pot ser un gran aliat en la personalització de l’ensenyament. L’alumnat presenta un ritme i estil d’aprenentatge únic, i les plataformes digitals permeten adaptar-ne els continguts i activitats a les necessitats individuals. Per exemple, amb un sistema que ofereix recursos addicionals o activitats de reforç, puc assegurar-me que els estudiants que necessiten més pràctica puguin avançar sense que els altres es quedin estancats. Això fomenta un ambient inclusiu, on tothom pot trobar el seu propi camí i nivell d’aprenentatge.

A més, una EVA facilita la col·laboració entre els estudiants. Fòrums, debats i activitats en grup en línia ofereixen la possibilitat que els alumnes interaccionin més enllà de les classes presencials. Aquests espais permeten que es comuniquin, comparteixin idees i, a més, aprenguin dels punts de vista de la resta d’alumnat. Per a mi, aquesta interacció pot enriquir molt més el contingut del curs, oferint una visió més amplia i diversificada.

Finalment, una de les millors característiques de les EVA és la possibilitat de monitoritzar de manera contínua el progrés de l’alumnat. Com a docent, tinc la capacitat de veure què estan aprenent en temps real, de forma que puc ajustar immediatament les meves activitats o estratègies si detecto que algú/na no està entenent bé un tema o que potser necessita més temps amb cert contingut.

Una de les coses que més valoro dels EVA és la flexibilitat. L’alumnat pot aprendre quan i com vulgui, a les hores que millor els convinguin. Això és fonamental, sobretot si tenim en compte que molt alumnat té horaris complicats o necessiten més temps per assimilar els continguts. A més, el fet de poder accedir a materials, vídeos i recursos des de qualsevol lloc, facilita que, l’aprenentatge no depengui únicament de les hores de classe presencial.

També crec que una de les principals avantatges és la interactivitat. Els continguts digitals ofereixen moltes més opcions per enganxar l’alumnat, des de qüestionaris i jocs fins a activitats multimèdia. Això m’ajuda a que l’alumnat mantigui l’interès, sobretot en matèries més complexes, i permet que l’aprenentatge sigui més actiu i dinàmic.

Un altre punt fort que no es pot passar per alt és la retroalimentació immediata. Quan els estudiants completen activitats en línia, poden obtenir una resposta instantània sobre el que han fet bé o malament. Aquesta immediatesa els ajuda a identificar ràpidament els errors i corregir-los, la qual cosa facilita una millor comprensió del contingut.

Però, com tot, els EVA també tenen les seves limitacions. Un dels aspectes que em genera cert dubte és la desconnexió emocional que pot sorgir en un entorn purament virtual. A l’aula, les interaccions socials són fonamentals per establir vincles de confiança i motivació entre l’alumnat i els docents. Quan aquestes interaccions es produeixen de forma virtual, són menys personalitzades i més fredes, la qual cosa pot afectar el desenvolupament emocional dels alumnes, o dificultar percepcions que en la distància curta són palpables.

A més, l’ús de les EVA depèn en gran mesura de la tecnologia. No tot l’alumnat té accés a dispositius adequats o a una connexió estable a Internet, tot i els esforços del Departament. Aquesta desigualtat pot crear una bretxa digital que afecti l’equitat en l’educació. És important tenir en compte aquest factor a l’hora de dissenyar activitats en línia, per no deixar ningú/na enrere.

Un altre aspecte que considero complicat és la gestió de l’autodisciplina. Encara que els EVA ofereixen una gran flexibilitat, també poden portar algunes dificultats a l’hora que l’alumnat es mantingui motivat i organitzat. En un entorn virtual, és més fàcil caure en la procrastinació o perdre’s en la gran quantitat de materials disponibles, sobretot si no hi ha una supervisió constant.

Tot i que reconec les limitacions, crec que puc integrar molts elements dels EVA en la meva pràctica educativa. Per exemple, utilitzar continguts multimèdia com vídeos, animacions o simulacions, complementant les classes presencials. Aquests recursos poden fer que els conceptes siguin més accessibles i que els estudiants tinguin una comprensió més profunda i visual de la matèria.

A més, incorporar activitats de col·laboració en línia pot ser molt beneficiós. Fer que l’alumnat treballi en agrupacions, en un projecte, a través d’una plataforma digital, els pot permetre compartir idees i resoldre dubtes de manera més àgil. Això també fomenta l’esperit de treball en equip, que és fonamental per al desenvolupament de competències socials i comunicatives.

Finalment, crec que puc aprofitar l’avaluació formativa en línia per fer un seguiment més detallat de l’evolució de l’alumnat. Amb les eines digitals, he modificat el moodle de la meva matèria, afegint-hi restriccions d’accés variables, o permetent rols diferets dins d’un fòrum del meu mòdul.