A nivell pràctic, el Mòdul 4 ha estat sens dubte el que  ha presentat,  per a mi personalment, la corba d’aprenentage més pronunciada, bàsicament pels aplicatius que he hagut d’utilitzar per a crear els materials demanats.

Els conceptes exposats en la presentació del DUA i les pràctiques inclusives m’eren, en general, del tot coneguts.  Com no podria ser d’una altra manera, la inclusivitat és un dels aspectes sobre els quals més s’incideix  en pràcticament tots els cursos de formació i, encara  que no fos així, la pràctica  dins l’aula en el dia a dia  ens obliga, com a professionals, a donar la diversitat per suposada i, per descomptat, a intentar incloure a tots els alumnes en totes les activitats, sempre en  base a la seva capacitat i possibilitats.

Ara bé, una cosa són els fonaments teòrics i l’altra l’aplicació pràctica. Sovint m’he trobat, en les hores de classe de la meva matèria (llengua anglesa) en les quals l’ensenyament està menys pautat,  que un percentatge petit d’alumnes es “despenja”. Són, invariablement, aquells a qui més costa la matèria i que, en entorns més regimentats, com una classe magistral o  on es corregeixin exercicis  es senten més segurs; és la seguretat que dóna la rutina, el saber què ha de venir a continuació, encara que de vegades pugui resultar mortalment avorrit, és clar.

Al meu centre, les classes desdoblades ofereixen molta més flexibilitat a l’hora de posar en pràctica projectes  que s’allunyin d’aquesta rutina, i els alumnes, en general, reben molt bé aquestes tasques i les fan amb entusiasme.  És molt gratificant. Però sempre hi ha aquells alumnes que decideixen que, per molt que se’ls hagi dit que aquestes activitats tenen  impacte sobre la nota, decideixen que aquestes classes són “menys importants” (quan és exactament el contrari) i, probablement perquè es troben desorientats davant la quantitat d’informació i recursos que han de gestionar (en un idioma estranger, a més), sovint no aconsegueixen tirar la tasca endavant.

Per a aquests alumnes prevec un seguit de recursos i estratègies, que van des de dedicar-hi més temps i atenció fins a tenir un grau d’exigència adequat a les seves possibilitats, però el meu desconeixement (fins a la realització d’aquest mòdul) de moltes eines i aplicatius com els que s’hi han descrit, i la manca de temps material per a buscar-los i trobar-los,  havia suposat, fins ara, un hàndicap a l’hora d’embarcar-me en certs projectes.

Puc afirmar, doncs, que aquest mòdul m’ha resultat extremadament útil, tant per a la reflexió sobre les estratègies d’inclusivitat, que ja porto a terme a diari, com pel coneixement que m’ha donat de moltes eines i aplicatius dels quals  tenia poques referències.

Cadascun de nosaltres té una forma diferent d’aprendre, i com jo  aprenc millor és  manipulant i barallant-me amb els aplicatius (trial and error, que es diu en anglès). Bé, puc dir que  hi ha hagut molt de   trial and error  en aquest mòdul, però que s’ha obert per a mi un món que, fins ara, tot i que no desconegut, veia molt llunyà, i m’alegro d’haver invertit aquest temps en familiaritzar-me amb tot un seguit d’eines que de ben segur em serviran de cara a un futur.