Cadascun dels mòduls que hem anat treballant al llarg d’aquest curs ha estat interessant per motius diferents, però el denominador comú sempre ha estat el mateix: imposar-me un repte I fer-me pensar out of the box, una habilitat que no m’és precisament innata i que, per això mateix, agraeixo poder tenir la possibilitat de practicar.
En aquest mòdul, al repte de pensar “fora de la capsa” s’hi ha afegit la dificultat, almenys per a mi, del tema de la gamificació, possiblement un dels aspectes de la metodologia que menys he portat a la pràctica. De fet, la meva experiència en gamificació es limita, podríem dir, al Kahoot, que sí que treballo, amb molt bons resultats, a les meves classes d’anglès, sobretot com un reforç positiu i com una manera lúdica de repassar els continguts estudiats.
Les fites proposades m’han agradat, en general (els sudokus sempre se m’han resistit, tanmateix). Penso que és la millor manera de demostrar quins són els avantatges, i també quines són les limitacions, de la gamificació de les classes. També he de dir que, fetes en un altre context, menys difícil que l’actual, segurament les hauria gaudit molt més. Quan m’hi vaig posar havia tingut un dia llarg i cansat, en la mateixa línia que els 40 dies anteriors, i he de reconèixer que alguns reptes, que en altres moments hauria resolt sense pràcticament parpellejar, se’m van resistir més del que el meu amor propi pot tolerar. Però fins i tot de les ferides a l’amor propi se’n pot extraure quelcom: si hi ha una cosa que m’ha quedat clara, és que la gamificació és un bon recurs, però, com diríem en anglès use sparingly; no sé, realment, com expressar-ho en català, però el concepte es resumeix en que s’ha de triar el moment i les circumstàncies i que, per descomptat, no val absolutament per a tot. Fins i tot el mateix recurs, usat en circumstàncies molt similars i comparables, pot donar resultats diametralment oposats depenent del grup d’alumnes amb qui es faci servir. Misteris de l’ensenyament, suposo.
Havent dit tot això, és veritat que, un cop més (perquè això ha passat, invariablement, en cadascun dels mòduls treballats, almenys per a mi), he descobert aplicacions que, o bé només m’eren remotament familiars, o de les quals ni tan sols n’havia sentit parlar, i que seran aplicacions que, n’estic del tot segura, podré fer servir en el meu dia a dia. Aquest era un dels meus objectius quan vaig començar aquest curs; això, i no quedar-me “encallada” en unes metodologies determinades i en unes inèrcies que, si bé funcionen, també és convenient, ni que sigui de tant en tant i per higiene mental i benefici dels meus alumnes, anar variant. Puc afirmar que aquest objectiu s’ha acomplert plenament.