Els mecanismes d’adquisició d’una segona llengua han estat motiu de debat entre els lingüistes des de fa dècades, i les recerques en el camp de la neurolingüística i la psicolingüística hi han fet múltiples contribucions al llarg dels anys que, en ocasions, han confirmat les teories prèvies i, en d’altres, les han posat en entredit.

Tenint en compte que coneixem a penes un 10% de les potencialitats del nostre cervell, és molt difícil proposar teories sòlides que expliquin l’adquisició d’una segona llengua. Són tants els factors que hi intervenen (des de l’edat en què s’inicia aquesta adquisició fins a factors socio-econòmics, passant per la metodologia emprada), que es fa molt difícil, per no dir impossible, fer prediccions sobre l’èxit d’un determinat procés d’adquisició d’una segona llengua.
Com diuen Daniela Perani i d’altres autors a Perani, Daniela, et al. “The bilingual brain. Proficiency and age of acquisition of the second language.” Brain: a journal of neurology 121.10 (1998): 1841-1852, han estat molts els lingüistes que han apuntat a l’existència d’un “òrgan” al cervell, per dir-ho d’alguna manera, que els humans hem desenvolupar i que ens capacita per al llenguatge, al contrari que la resta d’espècies animals.

Sobre la localització d’aquest òrgan hi ha més discrepàncies, atès que no es troba a l’hemisferi esquerre en tots els casos (tot i que sí en una majoria) i, en el cas dels individus que pateixen d’afàsia (per exemple, després d’un accident vascular cerebral), s’ha observat que l’hemisferi contrari ha assumit, en tot o en part, les funcions de l’àrea lingüística del cervell quan aquesta ha quedat afectada.

Per què alguns individus semblen presentar una facilitat intrínseca per a l’aprenentatge de llengües? Per què aquesta facilitat sembla donar-se més sovint en aquells parlants que són bilingües pràcticament des del moment de néixer? Per què els infants tenen més facilitat per aprendre una llengua que els adults? És realment efectiu l’aprenentatge d’una llengua dins d’una aula? Què pot aportar l’estudi de la neurolingüística a l’estudi de com l’ésser humà desenvolupa la seva capacitat de raonament? L’adquisició d’una segona, tercera, quarta, cinquena llengua és, en definitiva, un tema fascinant amb pràcticament totes les incògnites obertes.

Fonts:

Gottardo, Alexandra, and Julie Mueller. “Are first-and second-language factors related in predicting second-language reading comprehension? A study of Spanish-speaking children acquiring English as a second language from first to second grade.” Journal of Educational Psychology 101.2 (2009): 330.

Perani, Daniela, et al. “The bilingual brain. Proficiency and age of acquisition of the second language.” Brain: a journal of neurology 121.10 (1998): 1841-1852.

Valdés, Guadalupe. “The teaching of Spanish to bilingual Spanish-speaking students: Outstanding issues and unanswered questions.” La enseñanza del español a hispanohablantes: Praxis y teoría (1997): 8-44.