En aquest article m’agradaria destacar les virtuts que, des del meu punt de vista, té l’ensenyament basat en la metodologia per projectes sobre l’ensenyament tradicional.

Per una banda, voldria remarcar com l’ensenyament tradicional ( en endavant ET) és molt més rígid que l’ensenyament basat en la metodología per projectes (en endavant EBP). En l’ET normalment es segueix un llibre de text, que ens marca tant els continguts, com les activitats, clar que sempre tenim cert marge de maniobra, però bé molt més pautat (i ja que fem comprar un llibre no tendria sentit no seguir-lo) i l’ensenyament està segmentat en assignatures. L’EBP és molt més flexible i, encara que també necessita d’una planificació, aquesta està subjecta a canvis en funció dels interessos dels alumnes i de com es va desenvolupant el projecte. En l’ET es difícil encabir els interessos dels alumnes en el dia a dia de l’aula mentre que en l’EBP tot gira entorn d’aquests. Per altra banda, quan treballem per projectes no fraccionem el coneixement en assignatures, sinó que treballem de manera més global i significativa. Es parteix d’un centre d’interès i es treballa per competències: haurem de treballar el tractament de la informació; l’expressió escrita i oral; podem treballar el mètode científic formulant preguntes, hipòtesis…; treballarem la competència digital, etc.

Una altra qüestió que m’agradaria ressaltar és el rol de la mestra/mestre. En l’ET la mestra aboca coneixement i es pretén que les alumnes l’absorbeixin com a objectes passius, hi ha poc espai per a la reflexió i el pensament crític, mentre que en l’EBP és tot al contrari.

Amb l’aparició de les noves tecnologies el treball per projectes guanya encara més sentit. Actualment, tothom que tingui accés a internet té accés a la informació, per tant, els alumnes no necessiten una mestra que els hi expliqui el que ja poden trobar per ells mateixos, sinó que necessiten que els ensenyin a tractar aquesta informació, a aplicar i transferir els seus coneixements, a pensar per si mateixos i ser crítics.

Sí que voldria fer un matís i és que, personalment, no crec que en el treball per projectes el paper de la mestra sigui passiu, més aviat crec que queda en segon pla donant-li el protagonisme a l’alumne i aquest sí passa a tenir un paper actiu que no té en l’ET. En l’ensenyament tradicional la mestra té el protagonisme a l’aula, però està lligada a un llibre de text que marca els continguts, les activitats, fins i tot les propostes d’examens. En aquest sentit trobo el paper de la mestra poc autònom i lligat al llibre de torn. En l’EBP, la mestra ha de reflexionar i organitzar el treball a partir dels interessos dels alumnes però també tenint en compte que el tema que es treballa tingui sentit en el context en el que es troba (que sigui significatiu, que els aprenentatges siguin transferibles…), ha de fer una planificació prèvia hipotètica que ha d’anar adequant en funció de les necessitats i els interessos dels alumnes, ha de guiar als alumnes en la seva descoberta,, utilitzar preguntes que els facin pensar i reflexionar… És per aquestes i d’altres qüestions que crec que el paper de la mestra/mestre sí és actiu en el treball per projectes, però està en un segon pla.

Un altre aspecte que sol diferir entre l’ensenyament tradicional i l’ensenyament per projectes és l’organització a l’aula. En l’ensenyament tradicional les activitats majoritàriament s’organitza de manera individual, mentre que en el treball per projectes sovint l’organització és en grups cooperatius. Trobo que treballar en grups cooperatius té molts avantatges sobre el treball individual: els alumnes han d’aprendre a relacionar-se, cooperar, arribar  a consensos i resoldre conflictes; s’han de fer corresponsables del treball i per avançar han d’avançar tots, no poden deixar a ningú enrere; és poden ajudar els uns als altres, cosa que ajuda també a atendre la diversitat (sempre els grups han de ser heterogenis); aprenen dels seus companys…

Respecte a l’avaluació, encara que cada vegada és més habitual no avaluar als alumnes només basant-nos en els resultats obtinguts als exàmens, la major part del pes de la nota final la continuen representant aquests. Per altra banda, encara que també s’avaluen les competències de l’alumnat, aquest examens també es solen basar sobretot en l’avaluació dels continguts ensenyats a l’aula, cosa que deixa en un segon pla les competències.

En el treball per projectes es porten a terme tres tipus d’avaluacions perquè es pretén avaluar des de l’inici del projecte fins el final. Partirem de l’avaluació inicial que permet avaluar els coneixements previs de l’alumnat sobre el tema; durant el procés anirem observant i reflexionant sobre els aprenentatges que duen a terme els alumnes, com utilitzen els recursos, etc. (avaluació continuada); i per acabar farem una avaluació final on avaluarem la connexió que l’alumne ha fet amb els aprenentatges anteriors, si ha pres consciència del que ha après. etc. Aquestes avaluacions en permetran tenir en compte l’esforç, l’evolució, l’interès, la reflexió, el treball en equip… molt més enllà dels continguts. Al no haver-hi examen o al representar aquest una petita part de l’avaluació, ens estarem assegurant d’avaluar les competències de l’alumne.

Per acabar voldria compartir un vídeo per tal de reforçar la idea que el treball per projectes es adequat per a totes les edats. El video que explica l’experiència de  “Austin’s butterfly” relacionant-la amb la importància de l’acompanyament de l’alumne, la reflexió col·lectiva, l’autoavaluació o la coavaluació fa a l’alumne conscient del seu procés i l’ajuda a reflexionar, i a anar avançant en el seu procés d’aprenentatge .