Al món hi ha molta gent fent coses interessants, ja sigui per afició o per professió. Aquestes idees poden quedar-se entre les quatre parets d’una oficina (casa, escola…) oblidades en un calaix, guardant-les només per nosaltres, o podem compartir-les amb altres persones.

Podem compartir aquestes idees/propostes amb el nostre entorn, però de vegades aquest pot no tenir les mateixes inquietuds, necessitats, coneixements que nosaltres. És aquí on les xarxes socials juguen un paper important.

Quan decidim publicar a les xarxes socials, traspassem una barrera física i ens obrim al món, decidim compartir allò que ens agrada, compartir el nostre coneixement, les nostres idees, els nostres dubtes…

A la xarxa hi ha un munt de persones que creen i comparteixen continguts i coneixements de manera desinteressada, que volen aportar el que saben per a qui li pugui servir; altres persones consumeixen aquesta informació i l’aprofiten per aprendre, per entretenir-se, per reflexionar… En alguns casos la cosa queda aquí, però en d’altres els “consumidors” (que alhora també poden ser “creadors” de continguts) decideixen interaccionar amb la persona que ha fet la publicació i així van teixint una xarxa entorn aquest tema d’interès comú.

Podem trobar molts exemples de solidaritat, feina desinteressada, empatia… a la xarxa. Jo mateixa he viscut i he tret profit de moltes d’aquestes publicacions i he après coses gràcies a aquestes persones que publiquen en el seu blogs, a Youtube, Instagram i d’altres xarxes.  He après a fer ganxet i mitja a través de tutorials de Youtube; m’estic organitzant l’estudi de les oposicions seguint consells de companyes de professió que estan passant o ja han passat per aquesta situació i expliquen la seva experiència; he teixit xarxa a través d’Instagram amb altres dones que fan esport on ens animem, recolzem, compartim… Aquesta xarxa de la que parlo, està plena dels valors positius, valors que com a mestres volem potenciar en els nostres alumnes.

Podem fer servir les xarxes socials per crear situacions d’aprenentatge realment enriquidores i significatives. Per exemple, creant xarxa i treballant de manera cooperativa amb altres escoles; contactant amb expert a l’hora de fer un treball per projectes; publicant els productes resultants dels projectes que realitzin els alumnes per qui els vulgui consultar; aprofitant altres maneres d’expressió a partir de postcast o vídeos, etc. En educació, cada vegada més, s’aposta per un aprenentatge significatiu que tingui lloc en contextos reals; les xarxes socials poden afavorir aquest context real i significatiu i les hem de tenir presents en les nostres programacions.