A la nostra escola les totes les aules de l’ESO  disposen d’una pissarra digital i els alumnes del seu propi portàtil. A batxillerat i cicles les aules disposen de projector i ordinadors compartits amb les diferents classes. Això ens ha permès integrar la tecnologia als nostres ensenyaments i els professors ens hem hagut d’adaptar a aquest nou canvi metodològic en benefici dels nostres alumnes.

Si analitzo la majoria de projectes que realitzo en les meves assignatures seria gairebé impossible realitzar-les sense la incorporació de les noves tecnologies.

Prèviament, a l’hora de preparar-me les classes, ara ja no només utilitzo el llibre de text sino que accedeixo a informació actualitzada (a les meves assignatures com per exemple FOL l’actualització és imprescindible) a través de portals amb informació, documentació i recursos (XTEC.cat, edu365.cat, edu3.cat). També puc compartir experiències amb altre docents a través del servei xarxa docent i realitzar cursos de formació amb Àgora.

A les aules els alumnes realitzen treballs en grup que després han de finalitzar a casa i amb l’eina drive poden treballar més cooperativament sense haver-se de reunir en un temps que no disposen.

Podem visualitzar vídeos a Youtube explicatius del tema que estem desenvolupant i els alumnes realitzen les seves presentacions de manera acurada. Ens relacionem amb pares i alumnes per correu gmail.

Avui dia doncs, la utilització de les tecnologies al servei dels projectes educactius s’ha convertit en una eina indispensable, però sempre sota criteris d’eficiència i no com un recurs indiscriminat.