Em dic Núria i sóc professora de tecnologia i informàtica a un centre d’educació secundària. Aquesta assignatura em permet un constant reciclatge i gaudir de les noves tecnologies i últimes creacions en companyia del meu alumnat. Això em permet viure-ho d’una forma fresca i diferent. A pesar de que l’ensenyament era una opció per a mi (em vaig treure el CAP tan sols vaig acabar la carrera), no era la primera, ja que havia vist de forma molt propera el desgast, dedicació i de vegades, disgustos que aquesta professió comporta. Per sort, errar és humà i sempre es pot corregir. En aquets moments, després de 4 anys de docència, considero que res més lluny de la realitat. És veritat que és una professió que demana molta dedicació, però també és veritat que el tracte humà que hi ha dia a dia amb els i les alumnes, no té preu. Com dic ara moltes vegades als meus companys de l’institut, i a pesar que aquest comentari comporta de vegades alguna que altra rialla, tenim la millor professió del món. Menys mal que vaig canviar d’opinió. No hagués sabut mai que és el que em perdia.