Durant aquest segle, ha canviat molt l’aprenentatge de l’alumnat. Primer, l’alumnat era receptor només i era el professor el que emetia tots els conceptes. Ara bé, amb l’era digital això ha canviat i l’aprenentatge també. Per tant, s’han introduït noves metodologies que treballin aquesta competència digital i ho hem d’aplicar a les aules ja que hem d’adaptar-nos aquests canvis.

El model SAMR és un model molt innovador i crec que és molt interessant ja que Rubén Puentedura ens ensenya l’ús de les noves tecnologies en dos estadis i crec que està molt bé perquè el primer fa un realçament de les activitats que es fan dins de l’aula i l’altre la tranformació de l’aprenentatge.

La Taxonomia digital del Boom també em sembla molt interessant ja que separar l’aprenentatge en dos grans àmbits, els lots i hots, permet que vegem els inconvenients dels lots. En canvi treballar-ho des de l’àmbit dels hots fa que l’alumnat es concentri en analitzar, avaluar i crear., per això el desenvolupament cognitiu es multiplica.

Finalment, el treball per projectes és una eina molt enriquidora. D’una banda s’introdueix la tecnologia a l’aula, el cooperativisme entre docents i professors i per últim es treballen diferents àrees dins d’un mateix projecte, fet que ajuda a l’aprenentatge de diferents matèries.

Així doncs, podem afirmar que el disseny universal de l’aprenentatge ens ajuda a què tots tinguem les mateixes oportunitats i no siguem competitius entre nosaltres sinó cooperadors. Uns ensenyaran als altres i aprendrem motes més coses si ens ajudem. Per tant, és important que apliquem aquest pla a tots els centres i així aconseguirem satisfer totes les necessitats dels diferents alumnes que hi ha a les aules.