L’aprenentatge és un procés molt complex que està influït per una gran varietat de factors. Com és probable que la majoria dels pares siguin molt conscients, l’observació pot tenir un paper fonamental per determinar com i què aprenen els nens. Com diu la dita, els nens s’assemblen molt a les esponges, absorbint les experiències que tenen cada dia. En relació amb aquest aprenentatge, el psicòleg Albert Bandura va proposar una teoria de l’aprenentatge social que suggeria que l’observació i el modelatge tenen un paper primordial en aquest procés. És a dir, ell va pensar que les persones poden treure conseqüències de les coses que els passen, i posteriorment actuar en conseqüència. D’igual forma, i això és molt important, a més de treure conclusions de les coses que els passen, els nens també poden aprendre d’observar el que els passa a altres persones i aquesta és, també,  una forma molt important d’aprendre.  Per tant, els conductistes  proposen que tot aprenentatge fos el resultat de l’experiència directa amb l’entorn. En aquest sentit, podríem dir que el desenvolupament humà es basa en la conducta de la persona, les característiques de la persona, i l’entorn, els quals s’interrelacionen recíprocament.

Podem concloure que la teoria de l’aprenentatge social es pot utilitzar per ajudar els investigadors poden comprendre millor els factors que poden portar els nens a actuar amb les accions agressives que veuen retratades a la televisió i al cinema com així també es pot utilitzar per ensenyar a les persones comportaments positius, és a dir, comprendre maneres en què es poden utilitzar models positius per fomentar comportaments desitjables i facilitar el canvi social. En definitiva, l’aprenentatge és un procés que cal potenciar mitjançant els factors socials, el contacte amb iguals i el desenvolupament d’una personalitat ja que l’ésser huma és un ésser social per naturalesa i necessita de la resta per al seu ple desenvolupament.

Pel que respecte al tema de la identitat digital en quant a conceptes de seguretat a la xarxa, podem dir que l’elaboració i creació del nostre perfil a Internet, configurarà la nostra identitat digital per sempre, és a dir, la nostra personalitat a la xarxa que ens donarà un cert avantage respecte a altres companys, a l’hora de trobar feina o captar clients. Però també pot donar-nos maldecaps si ho fem malament… Cal, doncs, trobar el mecanisme adequat a nosaltres, atenent a la finalitat que tinguem i el temps que puguem dedicar-li i llavors, emprar-lo de la millor manera possible.

Si bé, un cop ja tinguem aquesta identitat, haurem de vetllar per la nostra reputació a la xarxa, evitant que la nostra imatge en surti perjudicada, bé per les nostres accions o per les accions d’un tercer… Així, pot donar-se el cas que publiquem alguna cosa que no correspon sobre nosaltres i la nostra responsabilitat seria corregir-ho. Però també cal anar amb compte si es dona el cas que tercers se n’aprofiten de la nostra empremta per promocionar-ne la seva o, fins i tot, que publiquin mentides o enganys sobre la nostra persona.

Sota el meu punt de vista, tenir presència a Internet pot ser positiu perquè pots difondre les teves activitats, tan professionals com personals, del què saps, coneixes o pot interessar a la gent. Té una part molt didàctica… però, evidentment, si actuem al mercat digital, hem de ser conscients que podem trobar-nos amb aquest tipus de riscos i ser, doncs, molt conseqüents amb el què publiquem sobre nosaltres.