Es pot dir que els nostres alumnes, com a mínim tots aquells nascuts entorn segle XXI, són usuaris d’internet i, amb el temps, no només són consultors d’informació sinó que, inclús, alguns d’ells es poden convertir en creadors de continguts online. Un cas molt evident poden ser les xarxes socials, en les quals els alumnes pengen imatges, descriuen sensacions, comparteixen missatges oconsulten algun interés. Aquestes tasques no es configuren als centres educatius sinó que aquest tipus de cultura digital acostuma a realitzar-se a les pròpies cases, entre companys o amics. Aquesta nova manera de viure ha fet que s’hagin modifocat molts aspectes del dia a dia dels nostres alumnes així com també la manera d’interactuar amb l’aprenentatge i el procés d’ensenyament.Avui en dia, qualsevol docent pot optar per fer servir o no les TIC tant a la seva vida quaotidiana com a l’aula amb els seus alumnes. En l’actualitat la tecnologia digital és d’ús comú en diversos contextos (educació, contextos laborals i de la vida quotidiana) i per a una població cada vegada més àmplia que s’inicia a una edat cada vegada més jove. Tot i així, cal reconéixer que els nostres alumnes, a nivell tecnològic, són molt competents o, com a mínim, es pot dir que han nascut amb aparells electrònics al seu voltant, tot integrant-los en el seu dia a dia des de ben petits.

En l’actualitat, els alumnes poden intercanviar resultats d’activitats o compartir experiències, poden desenvolupar la seva creativitat, generar històries o contingut que comparteixen a través de blogs, tenen l’oportunitat de realitzar activitats interactives i molt visuals on-line; es poden beneficiar d’arxius audiovisuals amb explicacions i continguts que els permet refrescar algun concepte que no s’ha assolit o que s’ha oblidat…etc. A més a més la tecnologia no s’ha de considerar un afegit, sinó un element transformador de l’educació en el context de la societat de la informació i el coneixement, on els aprenents, les seves característiques, les formes socials, els ritmes d’aprenentatge, etc., estan canviant i, per tant, es fa necessari replantejar què, com i quan s’ensenya, com s’avalua, com s’organitzen i s’estructuren les escoles i com es gestionen els temps i els espais.

El concepte d’escola innovadora que fins ara se centrava a promoure l’aprenentatge de les TIC per a  formar els infants en l’ús d’eines i estratègies per al tractament i la transmissió de la informació, ara es tracta de convertir les TIC en tecnologies per a l’aprenentatge i el coneixement (TAC), és a dir, posar les tecnologies al servei d’una millora en els processos d’ensenyament-aprenentatge, d’avaluació i d’organització, com també d’actualització en un context de canvi constant. En aquest sentit l’objectiu de l’escola hauria de garantir un aprenentatge més profund, més comprensiu i més significatiu i preparar l’alumnat per ser capaç de crear coneixement, preparar els alumnes perquè es puguin enfrontar a reptes que encara no tenen i donar el màxim de recursos i eines perquè, quan s’ho trobin el dia de demà, puguin crear, inventar, redissenyar estratègies i recursos per poder aportar solucions. En definitiva, l’escola ha de promoure l’aprenentatge al llarg de la vida en contextos i etapes diversos amb l’ajuda de les TIC.

A l’escola del segle XXI no podem obviar que el nostre alumnat utilitza  la tecnologia per a l’oci i la comunicació però, cal tenir clar que, ha de ser guiat en l’adquisició de la competència digital en sentit ampli i en l’adquisició de coneixement. L’objectiu últim d’incorporar les tecnologies a l’escola ha de ser facilitar un aprenentatge més autònom i personalitzat de l’alumnat, la qual cosa requereix també uns rols diferents del professorat. Això comporta, en molts casos, canvis significatius en l’organització i la metodologia. Crec que ens estaríem equivocant si creguéssim que pel sol fet d’incorporar tecnologies al’escola es produeix innovació i canvi metodològic. Però sí que aquest procés d’implementació pot propiciar el replantejament compartit de moltes rutines escolars i la reflexió col·lectiva de quines estratègies adoptar per afavorir l’aprenentatge de l’alumnat.

La integració de les tecnologies en els processos d’ensenyament aprenentatge pot esdevenir el motiu d’una reflexió més profunda en el si del centre educatiu sobre les pràctiques docents i de compartir les visions metodològiques del professorat. L’eix central de la reflexió és plantejar-se com adoptar les tecnologies de la informació i la comunicació a l’escola per tal que estiguin al servei de l’aprenentatge i el coneixement.

En definitiva, la tecnologia i Internet ens han permès transformar l’educació amb un canvi en les característiques de l’aprenentatge molt destacable. Així doncs, les eines TIC s’han convertit en un suport bàsic per al desenvolupament d’activitats i projectes; per tant, els docents d’avui no ens podem relaxar i quedar-nos com l’unic element didàctic a l’aula, sinó que hem de renovar-nos constantment i acompanyar l’alumne durant el seu creixement i desenvolupament personal, sobretot, en el context social i cultural en el qual ens trobem.