Estava molt clar que la tecnologia mòbil acabaria formant part de la nostra vida diària com també ha passat a formar part de l’educació. Els dispositius mòbils ens permeten fer moltes activitats relacionades amb l’aprenentatge, i, tan sols, hem de saber integrar-los amb normalitat a les aules. La integració dels dispositius mòbils a les aules significa adaptar i canviar les pràctiques i metodologies d’ensenyament, tot utilitzant i aprofitant les connexions sense fils. Gràcies a això, es pot aprendre a qualsevol moment i qualsevol lloc.

La realitat és que l’ús dels smartphones entre els nostres joves és un fet indiscutible i la pregunta que ens hem de fer és si podem aprofitar aquesta dependència en benefici de l’educació o si, per contra, hem de convertir les nostres aules en un oasi lliure d’aquesta tecnologia. Això propiciaria un altre tipus de relacions socials i fomentaria l’ocupació d’altres tipus de recursos.

Passem a veure, en primer lloc, alguns dels inconvenients que poder sorgir per l’ús dels dispositius mòbils a l’aula:

– Manca de preparació docent: cal desenvolupar la competència digital del professorat.

– No se’n fa un ús responsable.

– Suposa fomentar el consumisme. Es produeixen robatoris de mòbils. Afavoreix les comparacions entre alumnes, perjudicant la convivència.

– Promou la manca de disciplina a l’aula. Implica menys concentració per part dels estudiants. Podeu distorsionar el ritme normal de les classes.

– Limita la imaginació i deteriora el funcionament cognitiu.

– Possibles conseqüències físiques i psicològiques: danys cervicals, estrès visual, insomni, obesitat infantil, sedentarisme, dependència o addicció.

– Suposa un impediment al desenvolupament adequat de les competències socials, originant-se el prestar més atenció al mòbil que a les persones.

– Promou l’ús abreujat, no correcte i inadequat de la llengua.

Però, per altra banda, l’ús de dispositius mòbils a l’aula, té els seus avantatges:

• Desenvolupa la competència digital, promovent el pensament crític, per exemple a la recerca d’informació. Cal ensenyar a fer un bon ús d’aquests recursos, mitjançant la prevenció i una educació tecnològica.
• Promou l’autonomia i l’autocontrol de la connectivitat.
• Incentiva la creativitat i la imaginació.
• Permet fer tasques connectades o desconnectades. Possibilitat d’organitzar-se millor, comunicar-se i treballar col·laborativament entre companys.
• Augment de motivació i participació. Aprenentatge més entretingut.
• Permet fer un seguiment del procés d’ensenyament i aprenentatge. Serveix el docent i l’alumne per: realitzar tests (d’avaluació, coavaluació o autoavaluació), controlar assistència o el soroll en una classe. Es pot utilitzar com a agenda, cronòmetre, calculadora o rellotge.
• Elimina les barreres entre professors i alumnes ja que fomenta una proximitat.

Als alumnes els permet, entre moltes altres possibilitats: accedir a continguts extra, buscar informació, connectar-se i col·laborar de forma instantània, fer-lo servir com a pissarra digital, per compartir notes, per llegir notícies, per escoltar música, consultar dades, per fer , veure, editar i compartir fotos, vídeos, imatges, enllaços o documents. També es pot fer servir com a diccionari, traductor o gravadora, per trobar punts en un mapa o per estudiar vocabulari i idiomes.

Personalment, considero que l’ús dels telèfons mòbils a l’aula és un recurs educatiu que pot servir al professorat per desenvolupar certes competències, molt necessàries avui dia, a més de suposar una dosi extra de motivació per als nostres estudiants, que no és poc. Com qualsevol altre recurs educatiu, els professors haurem de saber com fer-lo servir i establir certs límits, tal com es fa amb altres eines. El mòbil és un ordinador portàtil, manejable i altament atractiu per als estudiants. Cal no desaprofitar aquesta oportunitat. Encara que, com sempre,  cada centre, cada professor i cada context, requerirà una resposta d’acord amb les seves circumstàncies.