L’EPA o entorn personal d’aprenentatge sempre ha existit, però en la seva dimensió digital ha crescut exponencialment com a eina d’aprenentatge individual i sobretot social. Avui dia el coneixement és producte de la col·lectivitat. Els continguts generats són expressats mitjançant el llenguatge escrit, però també l’audiovisual. Els fem més intel·ligibles i invita a posar en joc la creativitat.

Paral·lelament aquesta immersió en el món digital genera un identitat que hem de cuidar i ensenyar a cuidar. Sobre els tres aspectes implicats: visibilitat, reputació i privacitat, penso que el més important a treballar és la privacitat: saber quines dades és millor no donar, vigilar els continguts que pengis pensant que probablement seran  permanents. També no fer o dir “online” el que no faries normalment.

En un vídeo del curs es descriu el PLE com un concepte pedagògic ampli que inclou les fonts d’informació, els recursos humans i les activitats i estratègies per aprendre. També se’l descriu com un entorn tecnològic on s’integren diferents eines per gestionar informació, crear continguts i  compartir-los amb altres persones.

El document de competències bàsiques descriu l’EPA com el dossier personal d’aprenentatge o portafolis digital, entès com un sistema organitzat d’evidències d’aprenentatge significatives per a l’alumne i la selecció de les aplicacions i eines digitals emprades per a la recerca d’informació, construcció de coneixement i la comunicació a la xarxa. Penso que és una eina molt potent i amb l’ajuda de plantilles es podria posar a la pràctica  començant per alguna matèria.