En aquest mòdul s’ha reflexionat sobre metodologies que afavoreixen el treball cooperatiu, en el marc d’una educació que pretén formar ciutadans crítics. Es parla de canvi de paradigma on l’alumnat és protagonista en la construcció del seu coneixement i l’aprenentatge és social. Aquestes metodologies es veuen enriquides per l’ús de les tecnologies.

Començo pel model SAMR. Aquest model descriu diferents fases de l’ús de la tecnologia en l’educació fins arribar a la maduresa digital. L’acrònim significa: substitució, augment, modificació i redefinició. Concretament a l’escola on treballo, normalment estem en fase de realçament, no vol dir que, excepcionalment, es doni alguna activitat clarament transformadora.

La taxonomia de Bloom, és una bona guia per tenir present les diferents habilitats cognitives a treballar juntament amb les eines digitals adequades per a exercitar-les.

El treball per projectes és un plantejament molt motivador amb el treball cooperatiu de base. Però és un repte en el marc de l’escola d’educació especial.

El disseny universal d’aprenentatge, DUA, penso que és el marc referencial on donar cabuda a la resta de mètodes.