És ben sabut que l’escola és un reflex de la nostra societat. Vivim en un món canviant, “veloç”, divers, contradictori… Els nostres alumnes, igual que tots els qui formem la comunitat educativa, són diversos, tenen necessitats i interessos ben diferents per tant no podem oferir el mateix a tothom.

El plantejament que se’ns proposa mitjançant el Disseny Universal d’Aprenentatge (DUA) suposa oblidar les programacions estàtiques, homogènies, rígides i plantejar-nos els processos d’ensenyament – aprenentatge on tots aprenem de tots i on cada alumne pot potenciar al màxim les seves possibilitats i interessos. Es tracta d’un plantejament basat més en el context i en com aquest pot afavorir el procés d’ensenyament aprenentatge que en l’alumne.

https://sites.google.com/a/xtec.cat/seminaris-tac/seminari-d-inclusio-digital/el-disseny-universal-per-a-l-aprenentatge

Tenint en compte el Decret 150/2017, de 17 d’octubre, de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu, el fet d’organitzar el centre mitjançant el model DUA, facilita l’atenció educativa a tot l’alumnat. Els plantejament DUA implica maximitzar les oportunitats d’aprenentatge per a tots, i en aquest sentit, la introducció de dispositius digitals a l’aula pot ser de gran ajuda al docent i pot facilitar la resposta educativa a les necessitats dels alumnes que presenten Necessitats Específiques de Suport Educatiu (NESE) o Necessitats Educatives Especials (NEE).

Fixem-nos en el plantejament del DUA:

1. Per aconseguir alumnes motivats i amb iniciativa es proposa plantejar diferents estratègies que fomentin l’interés per l’aprenetatge (per exemple el treball per projectes)
2. Per a que els alumnes estiguin ben informats i tinguin recursos per a l’aprenentatge s’ha de presentar la informació de diferents maneres i oferir continguts a través de diferents canals sensorials i de diferents mitjans (dispositius digitals a l’aula, TAC…)
3. Per a que tots els alumnes tinguin estratègies per assolir els objectius cal oferir-los oportunitats per a l’acció, la manipulació i l’experimentació i possibilitar diferents formes d’expressió (Experimentació, treball per projectes, tecnologia digital a l’aula…)

   Així doncs, aquest canvi de paradigma a l’hora d’entendre el nostre sistema educatiu (sistema inclusiu), implica necessàriament la introducció dels recursos digitals a l’entorn escolar i per tant, la transformació de tots els agents implicats en els processos d’ensenyament – aprenentatge; el docent  per tant, continua sent la clau per a que l’alumne esdevingui creador del seu coneixement i tots els alumnes, motivats i amb iniciativa, tenen la possibilitat d’arribar més i més lluny.