Avui dia, ja ningú pot negar que l’aprenentatge no és exclusiu de l’escola. La revolució tecnológica a la que assistim ha trencat de forma definitiva el confinament a les aules, fins i tot en els centres on encara hi ha docents a docents que s’aferren als vells paradigmes.
Les xarxes socials formen part intrínseca de la vida dels estudiants que les utilitzen per informar-se comunicar-se i aprendre. Els estudiants doncs, tenen el dret de ser atesos d’acord a aquest nou model d’aprenentatge, que d’altra banda utilitzaran amb o sense el “consentiment” del professor. Aquesta nova exigéncia és un repte, peró caldrá donar-hi resposta.
Els recursos actuals permeten la personalització de l’educació, és a dir, la construcció d’entorns personals d’aprenentatge on l’estudiant avoqui totes les eines i recursos que utilitza per ser el seu propi artífex. El professor haurá de ser el guia i l’assessor en la construcció d’aquest entorn, més que no pas el transmissors de coneixements i aprenentatges.
El pas del món analógic al món digital ens ha canviat la vida, sense adonar-nos-en ni demanar-nos permís. Se’ns denama doncs, no interferir (ans al contrari) en l’evolucio dels centres i del creixement personal i competencial dels nostres alumnes.