Cada vegada tenim més clar que cal un canvi metodològic cap a un aprenentatge competencial. Per una banda, hem treballat les TIC a les escoles sense haver-hi connexió amb les matèries curriculars. Per altra banda, tenir interès perquè les TIC facilitessin les TAC. És innegable la importància metodològica que comporten les noves tecnologies i el tractament que se’n dóna a l’escola,i per tant, és fonamental una exigència en la gestió i la planificació que ha d’acompanyar la utilització de les TAC en els centres educatius.
Un element decisiu en l’èxit o fracàs de les TIC en un centre és sense dubte la definició del model pedagògic que seguirà el centre en la planificació i coordinació d’un Pla TAC.
Aquest plantejament implica directament a la comunitat educativa, especialment al claustre, qui ha de definir els seus objectius a curt, mig i llarg termini de manera gradual i planificada. Seran els equips directius i les comissions TAC de cada centre els encarregats de liderar tot aquest procés. Per tant, el Pla TAC serà el document de centre que recopili l’ideari i els condicionants cap a l’explotació productiva de les TAC al centre, donant com a resultat una eina més profitosa.
La teoria la coneixem tots/es els/les docents de l’escola. La realitat però diu molt, donat que hi ha moltes escoles que encara no disposen de PLA TAC.
Deixa un comentari