Es pot dir que socialment els mòbils han fet canviar hàbits des dels anys 90. Si bé nosaltres vam tenir una infantesa i adolescència sense mòbils. Els nostres fills/es  ja han crescut amb ells.

En l’àmbit educatiu el fet de que els alumnes disposin d’un aparell digital individual, o que puguin compartir-lo puntualment, ha suposat també que a les aules es puguin utilitzar  per fer consultes de dubtes, bibliografia, gramàtica, significats, … sense la necessitat de que hagin de portar el material físic amb el qual abans es feia. També permet fer treball en equip.

És evident que la formació per fer el pas endavant i fer progressar al nostre alumnat amb la normalització dels dispositius mòbils  l’hem de fer primer els professionals de l’ensenyament. Personalment aquest curs m’està brindant l’oportunitat de conèixer i practicar, per exemple, amb APPs que altres companys/es d’ofici ja coneixen i que han experimentat amb els seus alumnes en altres escoles o instituts.

Per altra banda, la plataforma de dispositius mòbils Toolbox, t’aporta tota una sèrie d’informació i materials que són molt útils per la pràctica educativa.

Jo, però el que no veig massa clar és l’ús dels mòbils a l’aula a primària. Així com a secundària, els/les alumnes l’usen amb freqüència i és un element motivant. A primària encara hi ha alumnat que no disposen de mòbil i és una responsabilitat que el portin a l’escola. Malgrat tot, el docent pot utilitzar el seu per fer recull de dades o fent servir apps que l’ajudin en la seva tasca diària.