Són dos models de treball amb els alumnes que suposen una manera diferent d’accedir, treballar i aprendre dels nens i nenes.

El Disseny Universal per a l’Aprenentatge amb les seves directrius teòriques de “Usar múltiples formes de representació, acció i expressió i motivació” és un recull d’aspectes metodològics que s’han de tenir en compte sempre en qualsevol aprenentatge que nosaltres pretenguem que sigui significatiu.

Aspectes com dins la representació: proporcionar opcions per a la percepció des de diferents sentits, utilització de diferents idiomes, símbols, estructures o mitjans de comunicació, o orientar la recollida de dades i el tractament i anàlisis d’informació.

Dins de l’acció i expressió: accés a eines i tecnologies de suport, o eines per crear o dissenyar, o gestió i planificació dels recursos.

Dins de la motivació: elecció personal i autonomia en les tasques, diferents nivells de dificultat, col·laboració de treball en grup, autoavaluació i reflexió.

Són aspectes que trobo no són exclusius d’aquest disseny sinó que s’interrelacionen amb d’altres com pot ser el Treball per Projectes.

Entenc que el fet d’escollir un tema d’interès pels alumnes i esbrinar, buscar, orientar, comparar, analitzar, elaborar, dissenyar, gestionar, planificar, autoavaluar, reflexionar,… les informacions que utilitzen els nostres alumnes quan elaboren un projecte, no resulta contradictori entre els dos models i que per tant no són incompatibles sota el meu punt de vista.

Per això quan s’utilitza qualsevol d’aquestes metodologies per arribar a un aprenentatge significatiu, per a mi m’és difícil especificar quin model he aplicat.