Com a psicopedagoga de suport intensiu a l’Institut on treballo, he donat suport a docents sobre les noves tecnologies en les qüestions d’accessibilitat de l’entorn d’aprenentatge de l’alumnat. 

M. és un jove amb ceguesa congènita que requereix d’un entorn d’aprenentatge adaptat.  Fa ús del codi Braille per llegir i escriure.

En el pas  a 2n d’ESO, ha passat d’utilitzar bàsicament la màquina Pèrquins a fer un ús gairebé exclusiu  de les eines tecnològiques, ja que es va observar major interès i progrés en tots els aprenentatges instrumentals bàsics. 

A l’inici de curs, es realitza formació inicial a tot l’equip docent que treballa amb l’alumne, ja que han de conèixer les diferents eines tecnològiques que utilitza: línia Braille, opcions d’accessibitat, lector de veu, programari Edico…

Formar als i les professionals de les diferents matèries és essencial per tal de que puguin desenvolupar les adaptacions curriculars necessàries a cada matèria. 

Els i les especialistes dels serveis especialitzats, CREDV, també faciliten formació específica. 

Tot i  la valoració positiva, no tot el professorat mostra el mateix grau d’autonomia i iniciativa, per tant el grau en que s’incorporen els aprenentatges derivats del suport docent, són diferents. Sovint hi ha professorat que pensa que la tecnologia també és uniforme, com el currículum i que tothom l’ha d’emprar de la mateixa forma o tenir el mateix domini, però aquesta pot ésser una barrera, ja que si no és accessible, atenent a la diversitat de necessitats educatives que presenta l’alumnat, la seva potència es converteix en un obstacle.