Aquest mòdul ha implicat una millora en l’enfocament de les meves unitats didàctiques a nivell tecnològic. Me n’he adonat que plantejava únicament activitats de realçament (segons el SAMR) i, puntualment, alguna activitat de transformació, però que gairebé mai els havia plantejat activitats o unitats didàctiques que els suposés crear nous ambients d’aprenentatge, impossibles  de fer sense l’ús de tecnologia.

Imatge modificada de l’original per Lefflerd a Wikimedia Commons

En aquest sentit, conèixer el model d’integració de la tecnologia a l’aula SAMR ha sigut tota una descoberta positiva.

Respecte a la taxonomia digital de Bloom, ja és una metodologia que feia servir anteriorment. Tot i que les socials s’han associat sempre a un model memorístic, sempre he cregut que saber-se totes les dates i noms dels reis “x” no serveix per gaire cosa, sinó l’important és entendre com s’ha arribat a  aquell moment, què el va fer possible i ser crítics davant les dades que tenim al davant. És per això que ja des dels inicis he fet servir eines que afavorissin aquest desenvolupament mental. A nivell digital, aplicar, analitzar i avaluar han sigut unes constants en les activitats plantejades als alumnes, tant a nivell digital com analògic. I darrerament intento afegir el de crear, tot i que depenent del context del centre educatiu en el que es treballa, costa més de realitzar.

Activitats digitals per a cada fase. Font: Arizona State University

Sobre el Disseny Universal d’Aprenentatge (DUA) crec que falta molt per aprendre. Estem acostumats a fer les coses d’una manera i esperem que els altres ho facin com nosaltres volem. És hora que apliquem realment la idea de la integració real a l’aula i, sobretot, es tinguin en compte les diferents “intel·ligències” dels nostres alumnes.

A nivell personal, intento sempre que puc proporcionar diferents mitjans per explicar les coses. Ja sigui a través d’explicacions meves ajudades de  presentacions visuals, que s’ho expliquin entre ells, vídeos divulgatius o que els suposi un impacte (per exemple, la introducció d’Assassin’s Creed Unity per començar el tema de la Revolució Francesa), cançons amb “història”…

També els permeto exposar la part que els toca de forma lliure (exposició oral, vídeo, obra de teatre, etc.), encara que crec que falta millorar en quines opcions ofereixo perquè els alumnes treballin els objectius curriculars.  Així com augmentar la motivació de cert tipus d’alumnat que sempre ha estat relegat del procés d’aprenentatge, sobretot intentant millorar la seva implicació. I tenir en compte, en la mesura que sigui possible, els interessos dels alumnes i les seves expectatives cap a la meva matèria.

Com a apunt final, el treball per projectes és una metodologia molt interessant, però que en certa manera està mal vista a secundària. Sembla que hagi de ser una forma de treballar i aprendre per nens, per primària, i quan arriben a secundària, han de tornar a la forma tradicional d’aprenentatge. Si no és així, no arribaran a batxillerat, o fins i tot a la universitat, amb el nivell suficient.

Crec que aquesta concepció ha de canviar i hem de començar a aplicar aquesta metodologia a secundària. És un nivell d’implicació i motivació extra per l’alumnat, encara més pels que no volen “estudiar”. Aquesta forma de treballar aplica, habitualment, el DUA i fa servir la taxonomia de Bloom (digital i analògica), i pot esdevenir una plataforma excel·lent per aplicar els nivells de transformació de la metodologia SAMR.